El grup del Dr. Oscar M. Tirado del IDIBELL ha identificat LOXL2 com una peça clau en la capacitat metastàtica dels tumors en el Rabdomiosarcoma alveolar. LOXL2 actuaria dins les cèl·lules promovent la migració i la invasió d’aquestes, el que faria augmentar la capacitat metastàtica dels tumors, i per tant, obtenir un pitjor pronòstic dels pacients. El treball aporta informació molt valuosa pel disseny de nous fàrmacs contra aquest tipus de tumors.
El Rabdomiosarcoma és el càncer infantil més freqüent en els teixits que anomenem parts toves, originant-se principalment en els músculs del cos. Representa gairebé el 5% dels tumors pediàtrics i la seva taxa de supervivència es troba entre el 60% i el 70%. El treball publicat a la revista “Cancer Letters” se centra en el tipus més agressiu i difícil de tractar d’aquests tumors, el rabdomiosarcoma alveolar. La metàstasi juga un paper clau en el desenvolupament de la malaltia, ja que la seva aparició implica una caiguda dràstica de la supervivència dels pacients, que no supera el 30%. El grup del Dr. Oscar M. Tirado de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha observat que les cèl·lules d’aquest tipus de sarcoma tenen nivells molt alts de la proteïna LOXL2, i que a més, aquesta està implicada en la capacitat metastàtica dels tumors.
En una situació normal, la proteïna LOXL2 actua fora de la cèl·lula modificant la matriu extracel·lular que l’envolta. Tanmateix, en una ambient tumoral, LOXL2 promou la metàstasi des de l’interior de les cèl·lules i per un mecanisme alternatiu a la seva activitat normal. La Dra. Olga Almacellas, primera autora de l’estudi, afirma que en possibles futurs tractaments que inhibeixin LOXL2 per reduir la metàstasi en Rabdomiosarcoma, s’haurà de tenir en compte la penetració dels fàrmacs a l’interior de les cèl·lules. A més, afegeix, els fàrmacs ja existents que bloquegen la funció clàssica de LOXL2 no tindran cap efecte en el seu rol metastàtic, ja que és independent d’aquesta funció.
No solament els models cel·lulars de rabdomiosarcoma alveolar mostraven una clara disminució de la capacitat metastàtica a l’eliminar LOXL2, sinó que també, a l’injectar aquestes cèl·lules a ratolins sans, les que expressaven LOXL2 formaven més metàstasis que les que no. D’altra banda, mostres de pacients provinents de l’Hospital Universitario Virgen del Rocío suggerien una menor supervivència dels pacients que tenien nivells més alts de LOXL2. Tanmateix, un estudi més ampli amb més mostres seria necessari per a confirmar aquesta relació.
Un dels interrogants que queda obert és com LOXL2 regula la funció metastàtica en les cèl·lules tumorals. Els investigadors han vist que interacciona amb Vimentina, una proteïna del citoesquelet que dona suport estructural i resistència a les cèl·lules, i que, a més, té un paper crucial en la migració cel·lular, un procés bàsic per a la metàstasi.
Aquest estudi ha estat finançat en part per Fundación Alba Pérez lucha contra el cáncer infantil, Instituto de Salud Carlos III, EU’s Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) i CERCA Program / Generalitat de Catalunya (2017SGR332).