Conèixer en detall la biologia d’una proteïna per entendre malalties d’ampli abast: aquest és l’abordatge que es va proposar seguir l’equip de recerca de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge) que lidera la Dra. Mariona Graupera, referent, a nivell mundial, en el camp de la investigació en formació de vasos sanguinis (angiogènesi) i en malformacions vasculars, que ha comptat amb la participació d’investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO-L’Hospitalet). Publicat a la revista Nature Communications ‑d’elevada repercussió i de caràcter multidisciplinar‑, el darrer treball de Graupera, impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”, posa de relleu la importància de la recerca bàsica i mecanística a l’hora d’entendre el paper deteminant d’un gen i d’una proteïna en un context patològic, un estadi del tot imprescindible si volem realitzar amb efectivitat i èxit la translació del coneixement científic vers una pràctica clínica que contribueixi a la millora de la salut de les persones.
Només en el cas de les malformacions venoses, es coneix que una de cada 5.000 persones neixen amb aquesta patologia, i no existeix, de moment, cap cura totalment efectiva. Aquestes malformacions es caracteritzen per la presència de vasos sanguinis dilatats i deformes, que tant poden aparèixer sota la pell, causant dolor i desfiguració, com profunds en el cos, donant lloc a diversos problemes greus de salut.
Estudis previs del grup de Graupera, entre d’altres, ja demostraren que un seguit de mutacions en el gen PIK3CA, les que provoquen un guany de funció (o una sobreactivació) de la proteïna per a la qual codifica (i que rep el nom de PI3K), estan implicades tant en càncer com en patologies de sobrecreixement, com ara el creixement desmesurat dels vasos sanguinis i les malformacions venoses a les quals ens referíem.
Per entendre el mecanisme a través del qual aquests errors genètics desemboquen en la manifestació d’aquestes patologies severes, l’estudi recentment publicat s’ha proposat descriure la biologia completa de PIK3CA.
Tot treballant amb tres models experimentals que han aportat informació complementària, els investigadors han elaborat un mapa de les funcions d’aquest gen, i han descrit els efectors biològics mitjançant els quals les realitza. En concret, s’han utilitzat ratolins, peixos zebra i cèl·lules en cultiu, i en tots tres models s’ha abordat el problema provocant una pèrdua de funció del gen d’interès, amb la finalitat de descriure els processos per als quals resulta imprescindible la seva presència, i que condueixen a la formació dels vasos sanguinis.
Els darrers resultats obtinguts se sumen al coneixement que aportaren estudis anteriors, publicats en els darrers anys. En un d’aquests, els investigadors modificaren ratolins genèticament per introduir-los una mutació de guany de funció de PIK3CA, que resultà en el desenvolupament, de forma inesperada, de malformacions venoses. Segons Graupera, “caracteritzar, amb el màxim detall possible, els mecanismes d’acció d’aquest gen ens apropa a l’estratègia terapèutica dels malalts que presenten mutacions activadores de PIK3CA i un creixement excessiu dels vasos sanguinis”. Aquesta capacitat té vincles evidents amb el càncer, ja que els tumors, per progressar i disseminar-se, necessiten formar nous vasos sanguinis.