El tercer magatzem d’informació biològica: el codi de l’ARN

fig_cell_esteller

La forma més coneguda en què les nostres cèl·lules i teixits guarden la informació biològica és el codi genètic derivat de la seqüència de l’ADN (àcid desoxirribonucleic). Durant les dues últimes dècades, s’ha identificat i investigat el codi epigenètic, capaç de controlar el nostre ADN a través d’una sèrie de marques químiques. Avui, un article publicat a Cell per Manel Esteller, coordinador del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, ​​il·lustra l’existència d’una tercera forma d’emmagatzemar aquesta informació: el codi de l’epitranscriptoma, o dit en altres paraules, les modificacions químiques de l’àcid ribonucleic (ARN).

 

“Sabem des de fa molts anys que els gens, el nostre ADN, “parla” mitjançant l’expressió de molècules d’ARN missatger, i es considerava aquest ARN missatger com a subjecte passiu d’aquest procés de transmissió de la informació. No obstant això, en aquest article a Cell expliquem que l’ARN en si mateix és capaç d’emmagatzemar informació biològica altament complexa atès que posseeix el seu propi codi de modificacions químiques”, explica el Dr. Manel Esteller.

 

“L’ARN missatger és l’encarregat de produir les proteïnes, les biomolècules que fan tota la feina del nostre cos, des de contreure el múscul a permetre la transformació de la llum en senyals que el nostre cervell pugui interpretar. Ara sabem que, de forma semblant a l’ADN, pot metilar-se a nivell de les seves peces “C” i “A”, per exemple, pot alterar el seu component “U” o allargar i estendre els seus extrems amb noves peces que no estan presents al genoma”, afegeix l’investigador de l’IDIBELL.

 

L’ADN està format per la combinació de quatre peces: A, C, G i T (Adenina, Citosina, Guanina i Timina). Aquests quatre “maons” són les anomenades bases de l’ADN; quan els 6,000 milions de peces en el nostre genoma es combinen, donen lloc a la variabilitat genètica que permet obtenir la varietat d’aspectes i funcions dels éssers vius.

 

Paral·lelament, hi ha l’anomenat codi epigenètic, que s’assemblaria a una ortografia i gramàtica del nostre genoma, ja que és capaç de controlar-lo modificant químicament el nostre ADN i les proteïnes que el regulen. Entre les marques epigenètiques més importants trobem la metilació de l’ADN i les modificacions de les histones, proteïnes que empaqueten el material genètic. A principis d’aquest segle XXI, l’estudi del codi epigenètic va viure un “boom” espectacular, ja que es va demostrar que les seves alteracions a nivell de metil-citosina contribueixen al desenvolupament de moltes malalties humanes, entre elles el càncer.

 

Amb la identificació de l’epitranscriptoma s’obren nous interrogants a nivell d’investigació. “Ara comencem a saber com aquest tercer codi es controla en cèl·lules sanes, però desconeixem molt sobre com s’altera en la malaltia humana. Serà un repte a desxifrar en la pròxima dècada”, conclou Esteller.

 

Article:

Davalos V, Blanco S, Esteller M. SnapShot: Messenger RNA Modifications. Cell (2018), 174, 498-498e1, DOI: https://doi.org/10.1016/j.cell.2018.06.046.

Scroll to Top