Un consorci internacional d’investigadors liderat pel Dr. Jordi Surrallés, director del Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau, Catedràtic de Genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i el Dr. Miquel Àngel Pujana, director del Programa de Recerca ProCURE de l’Institut Català d’Oncologia (ICO, IDIBELL) ha identificat un nou gen, implicat en el càncer de mama familiar, anomenat EDC4.

Els investigadors han demostrat que EDC4 codifica un proteïna que interacciona amb BRCA1 i que té un paper fonamental en la reparació del DNA pel mecanisme de recombinació homòloga. Aplicant tècniques de seqüenciació massiva en més de mil pacients amb càncer de mama i controls sans, els investigadors han vist que la freqüència de portadors de mutacions en EDC4 en pacients amb càncer familiar és 6 cops més alta que en persones sanes. A més, els investigadors han estudiat en detall l’efecte d’aquestes mutacions emprant tècniques avançades d’enginyeria i edició genètica i han pogut demostrar que les mutacions són patogèniques perquè anul·len la funció reparadora d’EDC4. Finalment, els autors de l’estudi han demostrat que cèl·lules amb EDC4 mutat són molt sensibles als inhibidors de la PARP, el que planteja una oportunitat per explorar una possible via terapèutica per a les pacients amb mutacions en aquest gen.

Origen genètic del càncer de mama 

El càncer de mama és un dels tumors més prevalents en la nostra societat. Es calcula que un 5-10% d’aquests càncers són d’origen hereditari, presentant-se en famílies sovint amb múltiples pacients amb edats relativament joves. Els gens causals més importants són els anomenats BRCA1 i BRCA2, descoberts a mitjans dels anys noranta. BRCA1 és un gen supressor tumoral implicat en la reparació del DNA per recombinació homòloga i en la preservació de la integritat del genoma. Tumors de mama o d’ovari deficients en un d’aquests dos gens són molt sensibles a una quimioteràpia de nova generació, els inhibidors de la PARP, que està revolucionant el tractament oncològic d’aquest tipus de càncer. El descobriment de nous gens implicats en aquests mecanismes de reparació és molt important per entendre el desenvolupament d’aquests tumors i aprofundir en les seves vulnerabilitats terapèutiques.

Nature Communications

Aquest estudi ha estat publicat a la revista Nature Communications en un article coliderat pel Dr. Surrallés i el Dr. Pujana (http://rdcu.be/IqIX). Els dos primers coautors de l’article són el Dr. Gonzalo Hernández de la UAB i la Dra. María José Ramírez del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER), ambdós Investigadors postdoctorals de grup de recerca del Dr. Surrallés que forma part de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de l’Hospital de Sant Pau, la UAB i el CIBERER. Altres coautors de l’estudi són Jordi Minguillón, Míriam Aza-Carmona, Massimo Bogliolo i Roser Pujol del equip del Dr. Surrallés, Paco Quiles, Gorka Ruiz de Garibay, Juana Fernández, Nadia García, Adrià López, Mònica Salinas, Àlex Teulé, Joan Brunet i Conxi Lázaro de l’ICO, Rosario Prados-Carvajal i Pablo Huertas del CABIMER (Sevilla), Sara Gutiérrez-Enríquez i Orland Díez de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), Javier Benítez del CNIO (Madrid), Paolo Radice i Paolo Peterlongo de l’Institut Nacional del Tumor de Milà (Itàlia), Detlev Schindler de la Universitat de Wurzburg (Alemanya) i Xosé Puente de la Universitat d’Oviedo.