Investigadors de l’Institut d’investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderats per la doctora Cristina Costa, han generat un nou model animal per a l’estudi de xenotrasplantaments, és a dir, trasplantaments en humans de cèl·lules, teixits i òrgans procedents d’altres animals. El treball s’enquadra en una línia de recerca centrada en el desenvolupament de noves teràpies cel·lulars per a la reparació de cartílag articular, l’afectació del qual és molt sovint causa de l’alta freqüència de lesions per traumatisme, artritis o artrosi. Les característiques d’aquest nou model, molt més específic que els anteriors, el doten d’un gran valor preclínic en el desenvolupament d’estratègies terapèutiques per evitar el rebuig immunològic, el principal obstacle per a la implementació d’aquest tipus de trasplantaments.
Fins ara, els models animals utilitzats per xenotrasplantament en aquest camp es basaven en l’ús de condròcits (cèl·lules de cartílag) porcins en una zona exògena, diferent a les zones on habitualment es troba aquest tipus de teixit. “Aquest nou model ens permet realitzar, per primera vegada, una injecció intraarticular, molt més específica de cada a estudis de reparació de cartílag articular”, comenta la doctora Costa.
De totes maneres, la investigació que permetrà desenvolupar el nou model, basat en rates, no se centra tant en la funcionalitat de l’articulació, sinó en evitar el rebuig immunològic del xenotrasplantament, que a dia d’avui encara és la principal barrera de cara a donar el salt definitiu a la clínica. Part del treball, publicat a la revista Frontiers in Immunology, explora aquest vessant.
“En primer lloc, hem confirmat que els condròcits porcins, en aquest nou model, indueixen una resposta immunitària, tant cel·lular com a nivell d’anticossos. Aquesta troballa ens dóna la base per al desenvolupament d’estratègies que disminueixin aquesta reacció”, explica la investigadora de l’IDIBELL. El model suposa una eina que permet observar el xenotrasplantament de cartílag d’una forma molt més anàloga als humans. “Si aconseguim superar el rebuig, obrirem la porta a nombroses aplicacions clíniques”.
Paral·lelament, l’equip de recerca també ha aprofitat el model per avaluar la capacitat de les cèl·lules mare mesenquimals de regular el rebuig observat. “De moment no hem trabat el tipus de cèl·lules capaç d’actuar sobre el rebuig, però encara ens queda molt camí per recórrer en aquest camp”, conclou la doctora. De la mateixa manera, una altra de les línies de recerca del grup és la modificació genètica de condròcits per millorar la seva compatibilitat immunològica un cop trasplantats, una estratègia alternativa que també agafa força gràcies a les noves tècniques d’edició genètica.