Recents resultats del grup de recerca en mort cel·lular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderats per la Dra. Cristina Muñoz-Pinedo, han permès caracteritzar el procés de mort cel·lular per falta de nutrients, en el qual el reticle endoplàsmic juga un paper destacat. El seu treball, publicat en portada per la revista Molecular and Cellular Biology, s’emmarca en el context de TRAIN-ERs, una acció europea col·laborativa que estudia les malalties associades a aquest orgànul cel·lular.
“Normalment, el procés de mort cel·lular programada, anomenat apoptosi, segueix una via bioquímica relacionada amb la permeabilització de les mitocòndries; però, hem observat que en els casos de mort cel·lular per falta de nutrients (glucosa), les cèl·lules es moren d’una forma inesperada, seguint un procés similar al que es derivaria d’una resposta immune”, explica la Dra. Cristina Muñoz- Pinedo, darrera autora de l’estudi.
En tractaments relacionats amb la mort cel·lular, com la quimioteràpia, és la via mitocondrial la qual s’activa. En canvi, en absència de glucosa, les cèl·lules activen els anomenats “receptors de mort” en la seva membrana, que normalment fan servir els limfòcits del sistema immunitari per atacar i destruir cèl·lules infectades.
Els investigadors de l’IDIBELL han aconseguit relacionar l’activació d’aquests receptors de membrana amb el reticle endoplàsmic, un orgànul cel·lular que intervé en funcions relacionades amb la síntesi de proteïnes, el metabolisme de lípids i alguns esteroides, així com el transport intracel·lular. “Davant l’estrès produït per la falta de nutrients, el reticle dóna el senyal d’alarma que desencadena l’aparició dels receptors de mort en la membrana”, comenta la Dra. Muñoz-Pinedo.
“D’acord amb els nostres resultats in vitro, suposem que així és com moren les cèl·lules tumorals situades al centre d’un tumor, l’anomenat nucli necròtic, ja que en aquesta zones mai arriben suficients nutrients”, afegeix la investigadora de l’IDIBELL. “D’altra banda, en les isquèmies, a més de per manca d’oxigen també es dóna mort cel·lular per falta de nutrients; per tant, també podríem relacionar aquest procés a nivell bioquímic amb l’activitat del reticle endoplàsmic”.
El treball ha estat possible gràcies al finançament rebut de la xarxa europea Marie Curie TRAIN-ERs, que dóna suport i forma a joves investigadors per desenvolupar estratègies per al tractament de les malalties associades a l’estrès del reticle endoplàsmic. “Dins de TRAIN-ERs, l’objectiu del nostre grup d’investigació era estudiar el paper dels senyals d’estrès del reticle endoplàsmic davant la falta de nutrients, i hem demostrat que és essencial”, comenta Muñoz-Pinedo.
L’estrès del reticle endoplasmàtic (ER) està emergint recentment com una característica comuna en la patologia de nombroses malalties, entre les que s’inclouen càncer, trastorns neurodegeneratius, síndromes metabòlics i malalties inflamatòries, afectant anualment a milions de pacients a tot el món i suposant una enorme càrrega econòmica per el sector sanitari.