Investigadors del grup de recerca en Càncer Colorectal de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderat pel Dr. Víctor Moreno, i vinculat a l’Institut Català d’Oncologia (ICO), la Universitat de Barcelona (UB) i el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBEResp), han desenvolupat el primer model de predicció del risc de càncer de còlon i recte basat en dades a nivell espanyol que combina informació genètica amb estils de vida. El seu treball, publicat per la revista Scientific Reports, destaca la importància de millorar l’estil de vida per disminuir el risc de càncer de còlon i proposa utilitzar informació genètica, combinada amb l’estil de vida, per subdividir la població en diferents grups segons el risc de càncer de còlon i, així, afinar el mètode de detecció precoç (cribratge) actual.

“Un model de risc és un instrument matemàtic que ens permet fer una predicció de qui té més possibilitats de patir una determinada malaltia, en aquest cas càncer de còlon”, explica el Dr. Moreno, cap del Programa de Prevenció i Control del Càncer de l’ICO. Per desenvolupar-lo, els investigadors han utilitzat les dades provinents de l’estudi multicèntric espanyol “MCC-Spain” (http://www.mccspain.org), realitzat de forma col·lectiva per investigadors pertanyents al CIBEResp, i que va comptar amb 10.106 participants. A tots ells se’ls va fer una entrevista per analitzar els factors de risc coneguts (dieta, exercici físic, índex de massa corporal, alcohol, antecedents familiars de càncer, entre d’altres) i, a un subgrup de 1.336 casos de càncer colorectal i a 2.744 controls, se’ls van fer una anàlisi de sang per detectar la predisposició genètica de desenvolupar un càncer de còlon i recte.

Amb tota aquesta informació, l’equip de recerca ha conclòs que l’estil de vida determina més el risc de càncer que la genètica. Han calculat que si es canvia un estil de vida de risc (per exemple, si s’obté un pes saludable), això pot compensar el tenir 4 punts (al·lels de risc) de predisposició genètica. “Això és important tenint en compte que l’estil de vida, a diferència dels trets genètics, és quelcom modificable, mentre que la susceptibilitat genètica l’heretem dels nostres pares”, comenta la Dra. Gemma Ibáñez, digestòloga i primera autora de l’estudi; “de fet, els ítems que hem identificat com a marcadors de risc correlacionen amb les recomanacions establertes pel Codi Europeu contra el càncer, publicat ara fa un any, per reduir el risc de patir càncer”.

“Avui en dia, el cribratge en càncer de còlon, en pacients que no tenen antecedents familiars, es basa únicament en l’edat. Si incloguéssim informació referent als estils de vida i la genètica, podríem classificar la població en grups de major o menor risc, cosa que ens permetria fer un seguiment més personalitzat”, comenta el Dr. Moreno, que també és catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.

Actualment, l’equip de recerca que ha participat en l’estudi està conduint un nou estudi anomenat COLSCREEN: “Personalització del risc de càncer colorectal” per, entre d’altres coses, determinar quina és la percepció social sobre el cribratge genètic. “No hi ha estudis que determinin què pensen els pacients sobre les proves genètiques i si voldran ser informats de les seves probabilitats de tenir certes malalties i creiem que és molt rellevant”, comenta la Dra. Ibáñez. Paral·lelament, amb aquest mateix nou estudi els investigadors volen veure la utilitat del sistema de puntuació de risc de patir càncer de còlon aplicant-lo de forma prospectiva en la població del Baix Llobregat.