Dones i ciència: passat, present i futur

El passat divendres 10 de febrer, la Comissió d’Igualtat de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) va organitzar la taula rodona “Dones i Ciència: present, passat i futur” en motiu de la celebració del Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència (11 de febrer). Aquesta data és l’escollida per les Nacions Unides amb la idea de promoure les perspectives de carrera de les dones en la ciència i de reconèixer els seus èxits en aquests camp.

La taula rodona “Dones i Ciència: present, passat i futur” va intentar oferir una visió de la situació actual de la dona en l’àmbit científic a través de dos eixos cronològics: l’històric i el relatiu a les diferents fases de la carrera professional en ciència. Per fer-ho la taula va comptar amb la participació de la dra. Virginia Nunes, cap del programa de recerca IDIBELL en Gens, Malaltia i Teràpia; la dra. Ruth de Diego,

investigadora ICREA en Neurociència cognitiva del Llenguatge; la dra. Marina Rigau,

adjunta a la direcció IDIBELL; la dra. Estela Cámara,

investigadora Miguel Servet en Connectivitat cerebral; la dra. Anna Portela,

CEO de Xenopat,

spin-off

IDIBELL dedicada a l’oncologia personalitzada, i la dra. Laura Costas, investigadora IDIBELL, epidemiòloga i coordinadora del blog “Mejor sin Cáncer”.

La taula, moderada per Gemma Fornons, va començar explorant les diferències entre homes i dones pel que fa a la motivació cap a carreres científiques en les etapes educatives. La necessitat de tractar el paper actual de la dona en ciència com un problema

social global lligat a paradigmes culturals, la manca de referents femenins en els mitjans i llibres de text i la baixa autoestima de les nenes pel que fa a les ciències i les seves habilitats de lideratge van ser alguns dels temes comentats per les participants.

Pel que fa a la influència del gènere en les en relació a les possibilitats d’estabilització com a investigador o en la progressió professional, un dels temes més debatuts va ser la conveniència de les quotes de gènere en les entitats científiques o projectes competitius: són el resultat d’un esforç per afavorir la igualtat, o estigmatitzen a la dona que les representa? En qualsevol cas, les ponents van estar d’acord en afirmar que no podrem parlar d’igualtat entre homes i dones a aquest nivell mentre sigui necessari establir-la a través de regles imposades, tant a nivell acadèmic com d’indústria.

La maternitat com a element determinant de l’anomenat “sostre de vidre” per a les dones en ciència va ser l’altre gran tema comentat no només per les ponents, sinó per l’audiència assistent, formada majoritàriament per dones. Diverses intervencions van fer palesa la dificultat que suposa avui en dia conciliar la maternitat amb una carrera científica desenvolupada en un entorn altament competitiu. Aconseguir l’estabilització o un càrrec de responsabilitat moltes vegades es vist com quelcom acompanyat d’un sacrifici implícit a nivell personal o de la necessitat d’associar lideratge actituds agressives que són vistes de forma diferent en homes i dones.

Durant el torn de preguntes, diverses investigadores i treballadores de l’IDIBELL van exposar les seves experiències, dificultats i perspectives de futur com a dones en l’àmbit científic. La necessitat d’implementar millors polítiques de conciliació familiar que impliquin tant a pares com a mares, la possibilitat de crear o consolidar lobbies femenins en ciència o bé lluitar contra els formats exclusivament per homes, i algunes mesures i idees per fer front a la discriminació van ser alguns dels temes tractats i difosos a través de Twitter amb el hashtag #donesIDIBELL. També es poden trobar alguns enllaços d’interès a treballs i estudis comentats al llarg de la taula rodona a continuació.

Scroll to Top