Un nou mètode computacional ajudarà a conèixer la progressió del càncer de còlon

20160628_Moreno_PNAS_0

Un equip d’investigadors ha dissenyat un mètode computacional per conèixer la progressió del càncer colorectal, un avenç científic que pot obrir noves perspectives al coneixement dels factors que potencien aquesta patologia i a la selecció de teràpies efectives. En el nou estudi, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), participen els experts Victor Moreno, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i Rebeca Sanz-Pamplona (IDIBELL-ICO), entre altres investigadors de tot l’àmbit internacional.

Quines condicions faciliten el creixement dels tumors?

El càncer de còlon té una freqüència similar en homes i en dones, mentre que el de recte es més freqüent en els homes. Aproximadament, 13.000 homes i 14.000 dones conviuen amb un diagnòstic de càncer colorectal a Catalunya.

Tal com explica el catedràtic Víctor Moreno, del Departament de Ciències Clíniques de la UB, «com a la majoria de tumors, el colorectal es caracteritza per grans alteracions cromosòmiques (delecions, amplificacions) i mutacions puntuals. Aquests factors a nivell d’ADN després generen importants alteracions a nivell d’ARN i metabolisme de les cèl·lules tumorals».

Segons el primer autor de l’article, el professor Giulio Caravagna de la Universitat d’Edimburg, «proposem un protocol bioinformàtic per detectar regularitats que són comunes en l’origen i el desenvolupament del tumor. Aquest protocol podria ser un progrés clau per entendre una malaltia que es caracteritza per un nombre molt baix d’alteracions genòmiques comuns en diferents pacients».

Per a l’expert Bud Mishra, de la Universitat de Nova York, «el model ajuda a predir com el genoma del tumor anirà canviat amb el temps».

Tradicionalment, es considerava que el càncer s’iniciava amb una cèl·lula rebel, i s’estenia, en part, per una combinació d’interaccions genètiques autònomes : mutacions en oncogens, amb la capacitat potencial de provocar càncer, i el fracàs dels genes supressors de tumors que els controlen.

No obstant això, la disponibilitat de tècniques se seqüenciació avançada ha perfilat un escenari més complex sobre la progressió del càncer. De forma específica, tot indica que la interacció entre les cèl·lules en una població tumoral és més rellevant del que es pensava fins ara, ja que els tumors són més heterogenis a nivell cel·lular del que es creia.

PiCnIc: nova eina per conèixer la progressió del càncer

L’equip científic ha captat aquestes interaccions mitjançant un model que vol generar una imatge cel·lular de la propagació del càncer colorrectal.

Per això, s’ha desenvolupat un sistema de modelització (Pipeline for Cancer Inference, o PiCnIc) que fa ús de dades de seqüenciació genètica per elaborar prediccions sobre la causalitat.

PiCnIc, en particular, té en consideració la funció de les mutacions conductores (driver) que estimulen la progressió del càncer, a més dels altres fenòmens com ara la influència d’aquestes mutacions sobre altres factors conductors.

Per constatar la viabilitat del models, l’equip científic ha comparat les prediccions amb els coneixements disponibles sobre la dinàmica del creixement del càncer colorrectal. Segons els resultats,

PiCnIc és una eina eficaç per reflectir els coneixements de la investigació biomèdica sobre la progressió de la malaltia.

«Aquesta nova metodologia és novedosa perquè incorpora un model probabilístic que infereix l’ordre dels successos (mutacions i alteracions en numero de còpies)», detalla el catedràtic Víctor Moreno (UB-IDIBELL-ICO).

Aquest nou treball investigador publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) té el suport de la National Science Foundation, l’Institut de Salut Carlos III, el Fons Europeu de Desenvolupament, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i la Generalitat de Catalunya.

Scroll to Top