La informació genètica del pare es transmet a la descendència gràcies a unes cèl·lules especialitzades, molt adaptades a la seva funció: els espermatozoides. El desenvolupament d’aquestes cèl·lules en el testicle (espermatogènesi) és un procés molt regulat en el qual participen uns 2500 gens diferents de manera precisa i coordinada.

Els microRNAs (miRNAs) són molècules reguladores de l’expressió dels gens i estan implicats en una àmplia varietat de processos del desenvolupament en vertebrats. El paper dels miRNAs en el desenvolupament de la cèl·lula germinal masculina és rellevant: específicament intervé en la diferenciació del testicle en l’embrió, així com en el desenvolupament de la línia germinal i la producció dels espermatozoides. Investigadors del grup de Genètica Molecular Humana de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en concret de la línia de Genètica Molecular de la Fertilitat Masculina liderada per la Dra Sara Larriba, en col·laboració amb el Servei d’Andrologia de la Fundació Puigvert, han identificat un perfil de miRNA alterat en les cèl·lules germinals en desenvolupament (i que persisteix en els espermatozoides), en individus infèrtils amb baixa producció espermàtica. La troballa s’ha publicat a la prestigiosa revista científica internacional de lliure accés Scientific Reports.

“En publicacions anteriors havíem demostrat que la baixa eficiència de l’espermatogènesi en individus infèrtils s’acompanya de patrons d’expressió gènica alterats en les cèl·lules germinals en desenvolupament, que al seu torn contribueixen a una reducció en la producció d’esperma. En aquest context, és important determinar com es comporten mecanismes de regulació de l’expressió de gens com els miRNAs” comenta la Dra. Larriba. En aquest treball s’han avaluat els nivells de 623 miRNAs madurs en mostres testiculars histològicament ben definides amb alteració de l’espermatogènesi en les diferents etapes de la línia germinal. Els resultats suggereixen que el contingut cel·lular de miRNAs en espermatozoides depèn de l’eficiència de l’espermatogènesi, sent aquestes diferències més notables com més immadur és l’estadi de la línia germinal on es bloqueja l’espermatogènesi. Els espermatozoides que aconsegueixen diferenciar-se en espermatogènesis deficients retenen el patró de miRNA desregulat de les cèl·lules germinals immadures. Aquesta signatura molecular alterada de miRNA té, molt probablement, implicacions funcionals per al gàmeta masculí, i fins i tot en les primeres etapes de l’embriogènesi després de la fecundació de l’oòcit. Aquests resultats ofereixen una nova visió molecular dels mecanismes que regulen i controlen la fertilitat masculina, i proporcionen elements per al desenvolupament de noves eines terapèutiques.

Referència de l’article:

Muñoz X, Mata A, Bassas L,

Larriba S. Sci Rep. 2015 Dec 9;5:17991. doi: 10.1038/srep17991. PMID:26648257