Investigadors del grup de Genètica Molecular Humana de l’IDIBELL, liderats per Mercè Pérez, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Clínica CIMA de Navarra, han identificat dos composts orgànics petits que competeixen amb els NFATc per unir-se al mateix lloc de la proteïna calcineurina i que podrien tenir un potencial efecte immunosupressor
L’activació de la resposta immune, causada per l’activació de limfòcits T, és el resultat final d’un conjunt de respostes mitjançades per diverses vies de senyalització, com ara la de la calcineurina cap
els factors de transcripció NFATc. L’estimulació del receptor de cèl·lules T produeix un increment notable de la concentració de calci dins la cèl·lula, fent que s’activi la fosfatasa calcineurina. Un cop activa, la calcineurina desfosforila els seus substrats, inclosos els factors de transcripció NFATc i, en conseqüència, NFATc transloca al núcleo on activa l’expressió de gens i la producció de citoquines i quimioquines, que condueix a l’activació de les cèl·lules T i de la resposta immune
Els investigadors han observat que aquests compostos eviten que els NFATcs s’activin i, per tant, no indueixen la expressió de gens de citoquines i quimioquines com ara la interleuquina-2, interferon gamma i CSF2, mantenint els limfocits T CD4+ humans inactius i no activant-se, per tant, la resposta immune.
Mercè Pérez ha destacat que “en contraposició als immunosupressors actuals ciclosporina A i FK506 (o tacrolimus) que inhibeixen l’activitat de calcineurina cap a tots els seus substrats, aquests dos composts no afecten la activitat fosfatasa de calcineurina cap a altres substrats diferents als NFATcs”. Per tant, els investigadors creuen que
els efectes secundaris produïts per aquests dos compostos seran molt inferior a la dels immunosupressors actuals.
Aquests resultats poden millorar la tolerància clínica de futurs immunosupressors per pacients amb teràpia immunosupressora com en el trasplantament d’òrgans i el tractament de malalties autoimmunes. A més, aquests composts poden ser també útils en el tractament de malalties on la via de la calcineurina-NFATc està desregulada com ara el càncer.
Referència de l’article