Treballar per inculcar un ús més efectiu i racional dels antibiòtics i investigar per evitar les resistències farmacològiques que se’n deriven. Aquest és l’objectiu de la 7a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut del proper 16 de juny.

Prop de 200 investigadors dels vuits instituts de recerca vinculats a l’organització participaran en una trobada que se centrarà en dos grans eixos. D’una banda els avenços en metodologies de diagnòstic de resistència i sensibilitat a antibiòtics més ràpides que les actuals per poder escollir l’antibiòtic més adequat en cada cas, així com revisar els principals problemes de resistència antimicrobiana. I, d’altra banda, l’optimització d’ús d’antimicrobians des de l’atenció primària i, també, la posada en marxa als hospitals de programes transversals per fer un bon ús dels antibiòtics.

En aquesta línia, els assistents podran conèixer quina és l’actual estratègia a nivell europeu en resistència antimicrobiana en una ponència a càrrec d’Alfonso Bertran, subdirector de Programes Internacionals de l’Instituto Carlos III.

Durant la Jornada també es donarà a conèixer el nom dels investigadors que rebran els Premis a la Trajectòria Investigadora a l’ICS 2015. Aquest guardó, dotat amb 10.000 euros, fomenta la investigació biomèdica a la institució d’alta qualitat.

L’ús generalitzat d’antibiòtics per tractar tota mena d’infeccions des dels anys 40, ha conduït progressivament al desenvolupament de mecanismes de resistència, que ens han deixat gairebé sense armes terapèutiques per combatre un número creixent de microorganismes.

El cap del grup de recerca en Infeccions respiratòries i en l’hoste immunocompromés de l’IDIBELL i cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Jordi Carratalà, afirma que

“la resistència dels microorganismes als antibiòtics s’ha convertit en un gran problema de salut pública i en un dels majors reptes sanitaris del segle XXI”.

De fet, segons un article publicat aquest mes de juny a la revista JAMA, l’any 2050 uns deu milions de persones moriran en els països desenvolupats per causes relacionades amb la resistència als antibiòtics. Actualment, la xifra se situa al voltant de les 700.000 persones cada any.

Segons explica Carratalà aquest problema “compromet la pràctica de la medicina des de les intervencions quirúrgiques més senzilles com una apendicitis fins a les més complexes, com per exemple, un trasplantament de progenitors hematopoètics o d’òrgan sòlid ”.

“Degut a la manca de nous antibiòtics, en particular actius en front de microorganismes gram-negatius, una de les mesures cabdals per afrontar la problemàtica de la resistència antimicrobiana es optimitzar l’ús dels que ja tenim” explica l’investigador.