Un estudi publicat a Brachytherapy mostra els bons resultats d’aquesta tècnica en aquest tipus de tumor El càncer de pròstata és el més freqüent en els homes a Catalunya. Se’n donen uns 5.000 casos nous cada any, per sobre del de còlon i recte (prop de 4.000 casos) i el de pulmó (3.500). És un càncer molt associat a l’edat. L’envelliment de la població fa que la seva incidència augmenti cada any. Segons les projeccions del Pla Director d’Oncologia, l’any 2020 se’n produiran uns 6.000 casos nous anuals.
Malgrat l’elevada incidència, és un tumor de lenta evolució en la majoria de casos, amb una supervivència del 84% als cinc anys, també segons les dades del Pla Director d’Oncologia.
Molts pacients presenten un càncer de pròstata de baix risc, és a dir, les cèl·lules cancerígenes estan confinades a aquest òrgan i no s’han disseminat, els nivells d’antigen prostàtic específic (PSA) són inferiors a 10 i la puntuació de Gleason és inferior o igual a 6 (aquesta escala mesura el grau de malignitat de les cèl·lules).
En aquests casos, hi ha quatre possibles alternatives:
-Vigilància activa (fer revisions periòdiques sense intervenir)
-Cirurgia (extirpació de la pròstata o d’una part)
-Radioteràpia externa
-Braquiteràpia
El tractament amb braquiteràpia consisteix en la col·locació d’una font radioactiva –en aquest cas en forma de llavors de iode-125– dintre o en la proximitat del tumor; la radiació que emeten destrueix les cèl·lules malignes. Aquesta intervenció quirúrgica es fa una sola vegada durant el tractament.
Diversos estudis han demostrat que la braquiteràpia és la tècnica que comporta menys efectes secundaris (generalment disfunció urinària i/o sexual).
L’estudi que s’ha presentat mostra els resultats de supervivència de 700 pacients de càncer de pròstata de baix risc sotmesos a braquiteràpia. El treball conclou que la curació (és a dir, el control bioquímic) als cinc anys és del 95% i, als deu anys, la supervivència per causa específica (és a dir, excloent les morts per altres causes) és del 97%. Així mateix, s’ha observat que els efectes secundaris són mínims.