L’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL han participat en un estudi internacional publicat a The Lancet que ha avaluat un nou fàrmac amb menys efectes negatius a llarg termini que un dels fàrmacs més utilitzats fins ara en el tractament contra el VIH. En l’actualitat, seria beneficiós per al voltant del 65% de pacients amb VIH
El tenofovir disoproxil fumarate, un dels fàrmacs més utilitzats en el tractament contra el VIH, pot causar a llarg termini efectes tòxics en el ronyó i els ossos en una petita proporció de malalts, però que s’incrementa amb l’augment de l’edat i de comorbilitats d’aquests pacients. Ara, un estudi1 publicat a la revista The Lancet ha comprovat com un nou fàrmac té la mateixa eficàcia en el tractament però amb un gran avantatge: no repercuteix negativament en els teixits dels pacients.
El nou fàrmac, anomenat tenofovir alafenamide, no genera toxicitat a llarg termini en els teixits dels malalts amb VIH, ja que no es metabolitza a la sang, sinó que ho fa directament en les cèl·lules limfoides. D’aquesta manera, s’evita la possibilitat que el ronyó i els ossos dels malalts quedin danyats i, alhora, es manté l’alta eficàcia del fàrmac utilitzat fins ara que, en un comprimit únic en combinació amb altres fàrmacs, és del 90%. “Aquest nou fàrmac permet la mateixa eficàcia aconseguida fins ara amb una millor tolerabilitat a llarg termini. Aquest és un gran avenç per a una malaltia crònica com és el VIH, que necessita un tractament per a tota la vida”, explica el Dr. Daniel Podzamczer, cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigador del grup d’Infeccions respiratòries i en l’hoste immunocompromès de l’IDIBELL.
En l’actualitat, el tenofovir disoproxil fumarate s’utilitza aproximadament en el 65% dels tractaments per al VIH en diferents combinacions. Aquest és un fàrmac que es metabolitza directament en la sang i pot originar toxicitat tubular, cosa que a llarg termini pot ser la causa del desenvolupament d’alguna malaltia en el ronyó, com la insuficiència renal, o altres alteracions òssies, com l’osteoporosi o l’augment de les probabilitats de patir fractures. “És poc freqüent que els malalts arribin a l’extrem de patir aquestes malalties, ja que es fan controls rutinaris perquè això no passi. El gran avantatge del nou fàrmac és que amb la mateixa eficàcia s’aconsegueix una millor tolerabilitat i, a més, que es podrien reduir els controls de sang i d’orina”, indica el Dr. Podzamczer.
L’estudi ha comparat el tractament amb ambdós fàrmacs, en combinació amb altres tres (emtricitabina, elvitegravir i cobicistat) en 1.733 pacients de 16 països diferents. “Els resultats han mostrat que els efectes negatius sobre el ronyó i els ossos són significativament més baixos en els pacients tractats amb tenofovir alafenamide, dotant-lo així de més seguretat per al malalt”, assegura el Dr. Podzamczer. Després de les 48 setmanes de seguiment, els dos fàrmacs van tenir un 90% d’eficàcia virològica.
Els resultats no només són beneficiosos per a persones amb VIH, sinó que podrien afavorir a malalts amb hepatitis B, ja que el tenofovir disoproxil fumarate també és un dels fàrmacs utilitzats en el tractament d’aquesta malaltia.
Referència de l’article