Els dies 1 i 2 d’octubre, experts nacionals i internacionals en epigenètica i càncer es reuniran per segon any consecutiu a CaixaForum Barcelona, convocats per B·Debate i el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), per discutir sobre els últims avenços en aquests camps de recerca.

La nova edició de les conferències celebra el 50è aniversari de la publicació d’un article científic a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) que va revolucionar el coneixement, ja que va portar al descobriment de nous nivells de regulació cel·lular que explicarien l’aparició de malalties com el càncer. Aquesta línia d’investigació promet grans avenços en el diagnòstic precoç i els tractaments de diverses patologies, com les oncològiques. En aquest sentit, la indústria farmacèutica ja assaja algunes de les primeres aplicacions clíniques d’aquest coneixement.

A Catalunya, 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tenen la probabilitat de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida, segons les dades més recents de la Generalitat de Catalunya. Actualment, més de 20.000 homes i gairebé 14.000 dones pateixen un càncer. Els més comuns entre la població masculina són els càncers de pròstata, pulmó, i colon i recte; mentre que en les dones són els càncers de mama, coll d’úter, i colon i recte.

El genoma és el llibre d’instruccions de la vida. A excepció de les mutacions, la informació genètica de cada persona és invariable. Però al 1964 els investigadors V.G. Allfrey, R. Faulkner i A.E. Mirsky van descriure modificacions químiques del genoma que són bàsiques per entendre altres processos cel·lulars. “Van obrir un camp sencer dins el món de la biologia amb la publicació d’aquest article”, valora Alejandro Vaquero, investigador del PEBC i líder científic de la nova edició B·Debate.

Els tres investigadors van demostrar que les cèl·lules tenien un nivell de regulació nou que no s’havia descrit fins aleshores: “Aquest nivell de regulació cel·lular està per sobre de la informació genètica i ens obre un món de possibilitats infinites”, comenta Vaquero.

Aquests canvis tenen conseqüències en la salut humana, però també ofereixen dianes terapèutiques als investigadors per trobar noves formes de diagnòstic precoç i tractaments més eficaços de malalties com el càncer.

Fins a meitats del segle XX l’aparició d’un càncer s’havia atribuït a anomalies dels propis gens, però les investigacions més recents mostren com alguns tipus de càncer s’expliquen pels canvis en la manera com aquests gens s’expressen, sense variar la informació genètica que contenen. Aquests canvis es deuen a mecanismes epigenètics, que afecten l’activitat dels gens i tenen conseqüències que poden persistir i fins i tot ser heretables. Aquestes modificacions poden ser induïdes per factors com la contaminació, l’alimentació i els hàbits de vida.

Les histones són les proteïnes essencials en l’emmagatzematge i organització de l’ADN dins del nucli de la cèl·lula, on es troba tota la informació d’un ésser viu.

Les instruccions genètiques lideren aquest procés, però ara se sap que l’ambient també hi juga un paper molt rellevant. Un dels mecanismes epigenètics que influeix en l’expressió genètica és el procés d’acetilació. Es calcula que entre el 80% i el 90% de les proteïnes humanes poden patir modificacions d’aquest tipus. “Una gran part de les proteïnes que tenim al nostre cos seran modificades i l’acetilació és un dels processos més habituals”, remarca Vaquero.

L’acetilació va ser el primer mecanisme epigenètic que es va descriure, però n’hi ha d’altres com la metilació que també influeixen en la regulació genètica i s’hereten de generació a generació. El congrés se centra en aquests mecanismes moleculars i com incideixen a la regulació genètica, amb especial atenció a l’aparició de malalties per trobar noves estratègies de detecció precoç i tractaments més efectius.

B·Debate Centre Internacional per al Debat Científic de Barcelona és una iniciativa impulsada per Biocat i l’Obra Social “la Caixa” amb l’objectiu de cercar respostes i solucions a reptes i necessitats socials en l’àmbit de les ciències de la vida mitjançant la celebració de trobades internacionals d’alt nivell científic.