Identificats factors epigenètics associats a un major risc de desenvolupar càncer

dna-g3cca42711_1920 (1)

En un 10% dels tumors humans existeix una història familiar de la malaltia associada a mutacions hereditàries en gens identificats. Els majors exemples són els casos de poliposi a l’intestí gros associats al gen APC i els de càncer de mama associat als gens BRCA1 i BRCA2. En el 90% de casos restants es creu que hi ha un major risc de desenvolupar un càncer en relació a variants genètiques de menor potència però major freqüència, que per exemple, doblen el risc de tenir el tumor respecte a una persona que no posseeix aquest petit canvi, denominat polimorfisme.

En l’última dècada s’han realitzat centenars d’estudis buscant polimorfismes associats a una major propensió a patir algun dels tumors humans més freqüents. Aquestes anàlisis, anomenats GWAS, han trobat un problema freqüent: moltes vegades el diminut canvi genètic observat no sembla tenir cap activitat o funció que expliqui perquè s’associa a més càncer .

Avui, un article publicat a Cell Reports dirigit per Manel Esteller, Director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, resol en part aquest enigma. La investigació demostra que en un de cada quatre tumors humans l’existència de polimorfismes genètics associats a un major risc de càncer causen un canvi epigenètic que modifica l’expressió dels gens adjacents.

“El treball representa un esforç herculi d’analitzar bioinformàticament moltíssima informació biològica. Per ser exactes hem estudiat un milió de canvis genètics en relació a mig milió de canvis epigenètics en 3.500 tumors que representen els tretze càncers més comuns, entre ells el càncer de mama, pulmó i còlon” comenta Manel Esteller .

“Hem observat en un 25% de casos polimorfismes genètics associats a un increment del càncer, però que no alteraven directament el gen, el que provocaven era un canvi de metilació de l’ADN; és a dir apagaven el gen sense trencar-lo. Aquests resultats permeten afegir els canvis epigenètics com a un altre factor clau a considerar en l’herència del càncer i la contribució del component familiar a la malaltia” conclou Esteller.

Heyn H, Sayols S, Moutinho C, Vidal E, Sanchez-Mut JV, Stefansson OA, Nadal E, Moran S, Eyfjord JE, Gonzalez-Suarez E, Pujana MA, Esteller M. Linkage of DNA Methylation Quantitative Trait Loci to Human Cancer Risk. Cell Reports, DOI: 10.1016/j.celrep.2014.03.016, 2014.

Scroll to Top