Un estudi internacional conclou que els adults hospitalitzats amb el virus de la grip H1N1 durant la pandèmia dels anys 2009-2010 presentaven un 25% menys de mortalitat si se’ls tractava amb un fàrmac antviral inhibidor de la neuroamidasa. Es tracta d’una metanàlisi amb més de 29.000 pacients publicat a The Lancet Respiratory Medical Journal i que ha merescut una editorial de la revista.
El treball, que ha comptat amb la participació del grup de recerca en Infeccions respiratòries en l’hoste immunocompromès de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) liderat per Jordi Carratalà, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Universitari de Bellvitge, també indica que el tractament durant els dos primers dies del desenvolupament de la grip redueix a la meitat el risc de mort comparat amb un tractament més tardà o pacients sense tractament.
“Aquests resultats ens permeten proposar una estratègia de tractament antiviral en pacients hospitalitzats per la grip estacional durant les primeres 48 hores, també en pacients de risc com embarassades, pacients amb malalties cardíaques… reduint així en un quart el risc de mort” ha explicat Carratalà.
El fàrmac testat durant la pandèmia és un inhibidor de la neuroaminidasa, una proteïna que trobem a la superfície de la membrana del virus i que li permet entrar a les cèl·lules sanes i infectar-les per replicar-se.
“Fins ara no s’havia pogut fer un estudi tan concloent ja què normalment la grip estacional no provoca tantes hospitalitzacions com ho va fer la pandèmia” ha argumentat Carratalà, que afirma que una de les bondats del tractament és que “actua contra tots els virus de la grip i per tant es podrà fer servir com a estratègia contra la grip estacional”.
Stella G Muthuri, Sudhir Venkatesan et al.
Effectiveness of neuraminidase inhibitors in reducing mortality in patients admitted to hospital with influenza A H1N1pdm09 virus infection: a meta-analysis of individual participant data. Lancet Respir Med 2014 . Published Online March 19, 2014 http://dx.doi.org/10.1016/ S2213-2600(14)70041-4