Quan l’acte de comprar impulsivament es repeteix amb assiduïtat i comporta alts nivells d’estrès i greus conseqüències en la vida de la persona, com alteracions emocionals significatives, deutes, una valoració negativa per part de familiars i amics i intensos sentiments de culpa, es pot considerar que la persona pateix un trastorn conegut com a compra compulsiva. Un problema que any rere any continua augmentant en els països desenvolupats, la incidència actual es calcula entre un 6-7% de la població general.

El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge aplica un programa de tractament protocol·litzat i integral per tractar aquest tipus de pacients. En les sessions no només es tracta des d’una orientació cognitivoconductual a la persona que pateix compra compulsiva, sinó que també assisteix la família i, el que és més important, aquestes estan orientades a tractar els trastorns habitualment associats a la malaltia. “Depressió, problemes d’ansietat i trastorns alimentaris són en la meitat dels casos trastorns vinculats amb la compra compulsiva que s’han de tractar per tal d’aconseguir la total recuperació del pacient”, explica Susana Jiménez, responsable de la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions Comportamentals de l’Hospital Universitari de Bellvitge. A més, la teràpia ajuda el pacient en qüestions financeres i maneig dels deutes.

Tot i que el trastorn de compra compulsiva sempre ha estat considerat un problema propi de les dones, estudis recents mostren que aquest presenta taxes similars entre homes i dones. “La diferencia es troba en el tipus d’objectes que adquireixen. Mentre les dones compren cosmètica, roba, complements i joies, els homes acostumen a comprar material informàtic, música i accessoris per al cotxe”, indica Jiménez. En ambdós sexes els tractaments aconsegueixen elevades taxes de recuperació sempre i quan el pacient prengui consciència del seu trastorn i tingui motivació per a resoldre’l.

“La influència de la publicitat, l’augment del materialisme com a indicador d’èxit social i, fins i tot, com a senyal d’identitat i les facilitats que cada cop més tenim per comprar qualsevol tipus de producte són factors que afavoreixen l’increment del nombre de pacients amb trastorn de compra compulsiva”, asegura la Dra. Susana Jiménez. En els últims anys, Internet s’ha establert com un potent element de risc en el desenvolupament d’aquesta patologia, malgrat que les compres presencials continuen sent les més habituals. “El perfil del pacient és una persona d’uns 40 anys, amb un temps d’evolució del trastorn de sis anys i amb deutes de més de 25.000 euros”.

Diversos estudis conclouen que un elevat materialisme, dèficits en el control dels impulsos i dificultats en la regulació de les emocions negatives són predictors molt significatius en el desenvolupament i manteniment d’aquesta conducta desadaptativa. Altres factors de risc individuals com determinats trets de la personalitat, altres trastorns associats (estats depressius o d’ansietat), baixa autoestima i dèficits en el maneig de l’estrès són també variables implicades en l’etiologia del trastorn de compra compulsiva.