L’Hospital Universitari de Bellvitge és pioner a Espanya en la utilització d’aquestes tècniques intraoperatòries en pacients amb tumors cerebrals
El monitoratge neurofisiològic ha reduït a menys del 5% la incidència dels dèficits permanents de mobilitat dels malalts operats
L’ús conjunt d’ambdues tècniques en determinats casos incrementa notablement el potencial predictor de seqüeles i augmenta l’èxit de la cirurgia. La Unitat Funcional de Neurooncologia creada per l’HUB i l’ICO Hospitalet ha fet possible aconseguir una de les taxes de complicacions quirúrgiques de gliomes d’alt grau més baixes de tot l’Estat.
L’objectiu principal de la cirurgia en el tractament dels tumors cerebrals és augmentar la supervivència dels pacients i millorar la seva qualitat de vida. Per aconseguir-ho és indispensable arribar a la màxima resecció possible del tumor, sempre preservant la funció neurològica del pacient. Això és especialment difícil en aquells tumors ubicats en àrees cerebrals eloqüents, és a dir, aquelles àrees que contenen funcions neurològiques tan importants com són el llenguatge, el moviment, la memòria o la visió. Per tots aquests motius, en el últims anys la neurooncologia s’ha centrat en la implementació i consolidació del mapatge intraoperatori i monitoratge neurofisiològic, innovadores tècniques que permeten augmentar notablement la seguretat del pacient durant la cirurgia.
La utilització de la tècnica del mapatge cortico-subcortical del llenguatge i de les funcions cognitives del moviment, concretament a l’àrea motora suplementària, és indispensable en el tractament quirúrgic d’alguns tumors. En aquesta tècnica és necessari que el pacient estigui despert durant la cirurgia, ja que haurà de realitzar diferents tasques. “Mentre el pacient va anomenant diferents objectes que se li presenten en la pantalla d’un ordinador o va realitzant tasques motores complexes, es va estimulant l’àrea del cervell al voltant del tumor amb l’objectiu de bloquejar la producció del llenguatge i/o del moviment. Això ens permet estipular que aquesta àrea cerebral és funcionalment important i s’ha de preservar durant la resecció del tumor” (foto1), explica Andreu Gabarrós, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
D’altra banda, la tècnica de monitoratge neurofisiològic intraoperatori consisteix a aplicar estímuls en el còrtex motor, mitjançant una tira numerada d’elèctrodes. Estimulant aquesta zona durant la resecció del tumor, s’aconsegueix tenir informació constant de l’estat de les neurones. “El monitoratge ens permet tenir informació constant i en temps real de les funcions de les neurones i les fibres que controlen el moviment del pacient mentre s’està realitzant la cirurgia del tumor” ,indica Gabarrós. Amb aquesta tècnica, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha aconseguit reduir a menys del 5% la incidència de dèficits permanents de mobilitat dels malalts operats.
L’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat pioner a Espanya en la utilització d’aquestes dues tècniques intraoperatòries en pacients amb tumors cerebrals. Ara s’ha constatat que la seva utilització conjunta incrementa encara més el potencial predictor. A més, la introducció de protocols d’investigació utilitzant ambdues tècniques intraoperatòries permet accedir a una gran quantitat d’informació, la qual aporta nous coneixements específics sobre determinades funcions cerebrals.
Un altre fet d’especial rellevància en la cura dels tumors cerebrals ha estat la posada en marxa d’unitats funcionals de neurooncologia. L’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia l’Hospitalet compten amb una de les primeres unitats multidisciplinàries en aquest àmbit, amb la qual s’ha aconseguit una de les taxes de complicacions quirúrgiques de gliomes d’alt grau més baixes de tot l’Estat. “La concentració de recursos humans i tècnics que ens proporciona la unitat ha fet possible augmentar el volum d’activitat i el desenvolupament d’assajos clínics, cosa que repercuteix directament en l’èxit de cura dels pacients”, explica Jordi Bruna, coordinador de la Unitat Funcional de Neurooncologia de l’HUB i l’ICO Hospitalet, amb una activitat clínica de més de 2.400 visites l’any, entre diagnòstic de tumors primaris cerebrals i control i tractament de les complicacions del sistema nerviós del càncer i del seu tractament.
L’objectiu de la Unitat Funcional de Neurooncologia és oferir els millors i més innovadors avenços en el tractament del càncer, així com un tractament òptim i personalitzat, a partir de reunir en un mateix espai físic i temporal els diferents especialistes que intervenen en la cura de la malaltia. A més, aquesta comunió entre neurocirurgians, neuròlegs, oncòlegs mèdics i radioterapèutics, neuroradiòlegs, neuropatòleg, investigadors bàsics i infermeres, incentiva els facultatius a seguir una formació constant i a l’autoexigència, al mateix temps que facilita el desenvolupament de la recerca.