El nostre cervell acumula informació durant el dia però com l’enregistra en la nostra memòria? Què fa que aquesta memòria perduri en el temps? Un dels mecanismes principals és la consolidació de la memòria. De tot el que veiem o aprenem durant el dia, el cervell filtra quines coses oblidarem i quines recordarem. El moment òptim per aquesta consolidació és mentre dormim. I es produeix gràcies a la reactivació de la informació. Investigadors del grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Barcelona, juntament amb la Unitat d’epilèpsia de l’Hospital de Bellvitge han demostrat per primera vegada en humans el paper clau de l’hipocamp (estructura cerebral relacionada amb la memòria) en els processos de reactivació i consolidació de la memòria.
L’estudi s’ha realitzat en un grup de pacients d’un tipus d’epilèpsia que es caracteritza per una atròfia i alteració de les neurones de l’hipocamp. Aquesta alteració pot ser en un dels dos hipocamps (epilèpsia unilateral) o en els dos (bilateral). Mentre els pacients estaven ingressats abans de ser operats se’ls va realitzar una prova per veure si la reactivació durant la son de la informació rebuda durant el dia produïa beneficis en la consolidació de la memòria.
L’investigador Lluís Fuentemilla, coordinador de l’estudi, ha explicat com es va realitzar aquest test: “Abans d’anar a dormir se’ls presentava una sèrie de parelles de sons i imatges, per exemple: un aplaudiment corresponia a la imatge d’una taula, i se’ls demanava que s’aprenguessin les parelles associades. Durant la nit, en una fase profunda del son, se’ls repetia la meitat dels sons apresos i a primera hora del matí se’ls preguntava per les associacions”. En el grup control, sense danys a l’hipocamp, i en els pacients amb epilèpsia unilateral (amb només un dels hipocamps danyats) s’observava que recordaven millor les associacions que s’havien reactivat durant la nit. En canvi, en els pacients que tenien els dos hipocamps danyats no tenien cap benefici.
“Aquesta és la prova que demostra el paper clau que juga l’hipocamp en el reactivació i consolidació de la memòria” ha dit Fuentemilla. Segons han explicat Lluís Fuentemilla i Júlia Miró (neuròloga i co-autora de l’estudi) aquest descobriment podria servir per una banda per experimentar amb teràpies que incloguin la reactivació de la memòria durant la son a pacients amb lesions cerebrals però també podria obrir una nova línea de recerca sobre quins són els mecanismes neuronals que serveixen per fixar el que aprenem .
Referència de l’article
Fuentemilla, L., Miró J., Ripollés P., Vilà-Balló A., Juncadella M., Castañer S., Salord N., Monasterio C., Falip M. and Antoni Rodríguez-Fornells. Hippocampus-dependent strengthening of trageted memories via reactivation during sleep in humans. Current Biology (2013) http:/dx.doi.org/10.1016/j.cub.2013.07.006