Què ens fa diferents? Què ens diferencia dels nostres veïns, dels nostres amics o desconeguts de països llunyans? Des de fa anys sabem que hi ha diferències genètiques entre diferents poblacions humanes que contribueixen al seu aspecte i a una diferent susceptibilitat a les malalties. Aquestes petites diferències genètiques entre individus sans es denominen “polimorfismes”. El grup de Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge, Investigador ICREA i Professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, descriu avui a la prestigiosa revista biomèdica internacional Genome Research l’existència de diferències epigenètiques entre diferents poblacions humanes. És a dir, no només som diferents pel nostre ADN (genoma) sinó també per la diferent regulació d’aquest ADN (epigenoma).
“Hem estudiat els epigenomes de tres-cents individus sans de tres grans poblacions humanes (Caucasians d’Estats Units, Asiàtics de l’ètnia Han de la Xina i Africans Subsaharians) i hem trobat diferències epigenètiques que permeten identificar cada grup d’humans” – explica Manel Esteller – “Hi ha gens que es troben més o menys actius (degut a diferents nivells de la marca epigenètica anomenada metilació de l’ADN) segons el grup poblacional estudiat. Els gens diana d’aquestes diferències entre humans es troben en totes les vies cel·lulars, però cal destacar aquells relacionats amb la pigmentació de la pell i la diferent resistència a infeccions degudes a diversos microorganismes patògens com els virus (Hepatitis B i HIV) i bacteris (Shigella i Escherichia coli). Aquesta última troballa contribuiria a explicar la diferent tendència a desenvolupar una malaltia entre persones de diferent origen geogràfic.”
El descobriment té importants repercussions per explicar la riquesa i diversitat de les diferents poblacions humanes que a partir d’ara ja no poden ser només atribuïdes a un diferent genoma, sinó també a un diferent epigenoma. La rapidesa i reversabilitat dels canvis epigenètics en el genoma podria explicar, a més, com es produeixen els canvis necessaris en les nostres cèl·lules i teixits quan poblacions migren d’un territori a un altre. En clau evolutiva proporciona pistes per entendre la ràpida adaptació al medi dels primers humans que des la banya d’Àfrica es van dispersar per tot el planeta.