Un estudi de l’Institut de d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderat per Julián Cerón, ha demostrat la doble funcionalitat d’una proteïna, RSR-2, tant en la maquinària de transcripció de l’ADN com en el complex de maduració de l’ARN (splicing) en el cuc C. elegans. És la primera vegada que es confirma aquesta funció dual d’una proteïna en un organisme multicel·lular viu.

La proteïna RSR-2 està conservada des de llevats fins a humans. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista PLoS Genetics.

Transcripció gènica i ‘splicing’

L’ADN que codifica proteïnes passa per diverses etapes per sintetitzar-les. En aquest procés hi ha dues maquinàries: el complex de transcripció mitjançant el qual l’ADN passa a ARN i el complex de maduració de l’ARN (splicing) que implica l’eliminació de fragments de la seqüència anomenats introns.

Segons ha explicat l’investigador de l’IDIBELL Julián Cerón, “s’ha demostrat en línies cel·lulars i in vitro que proteïnes de les dues maquinàries interaccionen físicament, i que proteïnes de la maquinària de transcripció són presents en la maquinària de splicing i viceversa. No obstant això, la interacció funcional de les dues maquinàries no s’havia estudiat fins ara en un organisme multicel·lular viu “.

Els investigadors van generar animals transgènics i un anticòs contra la proteïna RSR-2 per poder observar en quins llocs de la cèl·lula es trobava i van veure que “com esperàvem estava interactuant amb seqüències d’ADN amb introns i per tant implicada en l’splicing, però també observem que estava associada a gens sense introns i per tant implicada també en el procés de transcripció gènica” ha explicat Cerón.

Interacció amb la via del retinoblastoma

En investigacions anteriors, Julián Cerón, havia identificat una interacció genètica entre el gen RSR-2 i la via del retinoblastoma, una ruta genètica desregulada en la majoria de tumors humans, “però com RSR-2 pertanyia a la maquinària de splicing i el retinoblastoma participa en el remodelatge de la cromatina, en la maquinària de transcripció, no sabíem com interpretar aquesta interacció “.

Demostrar que RSR-2 també funciona en la transcripció de l’ADN suposa per Cerón “haver trobat la peça del puzle que ens faltava. Si retinoblastoma i RSR-2 es necessiten mútuament per funcionar, s’obre la porta a la modificació de RSR-2 com a nova estratègia terapèutica contra el càncer “.

Diana per Retinitis pigmentària

La proteïna RSR-2 també podria ser una nova diana terapèutica en ceguesa humana per un tipus específic de retinitis pigmentària. Mutacions en el gen PRP8, present en la maquinària de splicing, provoquen un tipus de ceguesa progressiva coneguda com Retinitis pigmentària. I l’equip de Cerón ha demostrat que la RSR-2, igual que els seus homòlegs en llevats i en humans, interacciona amb el gen PRP8 obrint la porta a noves teràpies a través de la modificació de RSR-2.

Referència de l’article
Laura Fontrodona, Montserrat Porta-de-la-Riva, Tomás Morán, Wei Niu, Mònica Díaz, David Aristizábal-Corrales, Alberto Villanueva, Simó Schwartz Jr, Valerie Reinke, Julián Cerón (2013) RSR-2, the Caenorhabditis elegans Ortholog of Human Spliceosomal Component SRm300/SRRM2, Regulates Development by Influencing the Transcriptional MachineryPLoS Genet 9(6): e1003543. doi:10.1371/journal.pgen.1003543