La parla i la producció musical es consideren capacitats exclusivament humanes. Tot i això, en l’evolució el seu desenvolupament hauria sorgit a partir de mecanismes neuronals, al menys parcialment disponibles en els animals. El neurofisiòleg Josef Rauschecker de la Universitat de Georgetown estudia les diferències en els circuits neuronals entre humans i altres primats per […]
La tesi doctoral de l’investigador Diego Viasus del grup d’investigació en infeccions respiratòries i en l’hoste immunocompromès de l’IDIBELL ha estat guardonada amb dos premis. D’una banda ha rebut el Premi Extraordinari de Doctorat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i de l’altra el Premi Gabriel Rufí a la millor tesi
La psicològa de la Universitat de Concòrdia del Canadà, Virginia Penhune, estudia a través de la neuroimatge com els nens i els adults adquireixen les seves capacitats motores i com l’estudi de la música afecta la seva habilitat per aprendre. Recentment el laboratori de Penhune ha publicat un estudi que conclou que rebre instrucció musical
El laboratori de José Luis Hernández de la divisió Biomed del Centre Tecnològic LEITAT de Barcelona treballa en l’aplicació clínica de dos anticossos dissenyats per ells mateixos per bloquejar la funció proliferativa de les proteïnes S100 extracel·lulars. Hernández ha explicat en quin punt es troba la seva recerca el 26 d’abril en una conferència emmarcada
L’IDIBELL ha signat un acord de llicència amb l’empresa biotecnològica catalana Minoryx d’una patent per al tractament de l’adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X, una malaltia rara neurodegenerativa molt greu contra la qual no existeix cap tractament. El grup de Malalties Neurometabòliques, liderat per la investigadora ICREA Aurora Pujol, ha desenvolupat un model animal per estudiar
Investigadors del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL liderats per Manel Esteller, Investigador ICREA i professor de genètica de la Universitat de Barcelona, han descrit alteracions en seqüències de ARN de cadena llarga no codificant (lncARN) en la síndrome de Rett. Aquestes molècules actuarien com a agents supervisors encarregats d’’apagar’ o ‘encendre’ altres
Descobreixen la implicació del genoma fosc en la síndrome de Rett Llegir més »
