Un, dos, tres… molts. Estudis fets amb tècniques de neuroimatge confirmen que la representació que fem dels nombres segueix aquest patró. I és que els éssers humans tenim neurones especialitzades en activar-se davant d’una cosa, de dues coses i de tres coses. La resta són representacions aproximades. Josep Marco, investigador del grup de recerca de Plasticitat Cerebral i Cognició de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona va parlar de matemàtiques i cervell al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, dins del cicle Pessics de Ciència.
Marco va començar la conferència preguntant-se si el nostre cervell està preparat per als nombres. També es va preguntar si els nadons són capaços d’entendre aquest concepte. Sembla que en els dos casos la resposta és afirmativa, però amb limitacions. En el cas dels nens, els estudis de Jean Piaget van fer molt de mal. El psicòleg suís va deixar escrit que els nens no adquireixen el concepte de nombre fins als cinc o sis anys, cosa que es va donar per certa durant dècades. Marco va destacar que estudis recents fets amb infants desmenteixen els postulats de Piaget i conclouen que sí que tenen una certa idea del que són els nombres des de poc després de néixer. Això sí, com els adults, més enllà del tres les representacions són aproximades. Com va destacar Marco, “les persones tenim un sistema aproximat per mesurar quantitats”.
L’investigador de l’IDIBELL, llicenciat en física i doctorat en neurociències, va ensenyar imatges de nens, incloses les seves filles bessones, capaços de fer càlculs simples amb fins a tres objectes. També va experimentar amb els assistents sobre la capacitat de comparar requadres on apareixien un, dos o tres punts. La immensa majoria del públic era capaç de dir on havia més punts després de veure les imatges durant poques dècimes de segon. Amb quantitats més altes l’índex d’encerts va ser considerablement inferior.
‘Clever’ Hans
Marco es va preguntar també sobre la capacitat de càlcul dels animals, cosa que no sembla demostrada. L’investigador va posar com a exemple el cas del cavall Hans. A començament del segle vint, a Alemanya, el cavall es va fer famós per la seva suposada capacitat per fer operacions aritmètiques. El seu amo, professor de matemàtiques i ensinistrador de cavalls, l’exhibia públicament pertot Alemanya. Li ensenyava una operació matemàtica i era capaç d’esbrinar-ne el resultat donant cops amb la pota. Una comissió d’investigació va descobrir que, en realitat, el cavall, que ja era conegut amb el nom de Clever Hans, era capaç de detectar en els gestos inconscients del seu entrenador quan havia de parar de donar cops amb la pota.
L’investigador també va ensenyar imatges de ximpanzés capaços de recordar en poques dècimes de segons la posició d’una seqüència de números de l’u al vuit que apareixia en una pantalla tàctil, cosa que un estudiant universitari no era capaç de fer correctament. Sembla que, en aquest cas, a diferència dels humans, els ximpanzés identifiquen els nombres com a simples figures, i no es paren a pensar quin número ve després d’un altre, com sí fem els humans.
Sinestèsia
Marco també va parlar sobre la capacitat que tenen algunes persones d’identificar els nombres amb colors. D’això se’n diu sinestèsia, i afecta entre un deu i un quinze per cent de la població. També es va referir a la impossibilitat d’algunes persones per realitzar càlculs numèrics a causa de lesions en la regió parietal del cervell, tant a la banda dreta com a l’esquerra.
Finalment, l’investigador es va referir a les diverses concepcions de nombre que han tingut diferents cultures al llarg de la història, que han condicionat les maneres com les societats han calculat i han entès els nombres. En aquest sentit, l’expert es va referir als números romans i a la identificació dels nombres amb diverses parts del cos com fa una tribu de Nova Guinea.
La xerrada de Marco s’incloïa dins del cicle Pessics de Ciència del Centre Cultural Sant Josep de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, amb què l’IDIBELL col•labora. Aquest trimestre, les xerrades se centren en les matemàtiques.