La parla i la producció musical es consideren capacitats exclusivament humanes. Tot i això, en l’evolució el seu desenvolupament hauria sorgit a partir de mecanismes neuronals, al menys parcialment disponibles en els animals.

El neurofisiòleg Josef Rauschecker de la Universitat de Georgetown estudia les diferències en els circuits neuronals entre humans i altres primats per tal d’entendre l’aparició del llenguatge

En aquesta xerrada coneixerem com són els circuits neuronals d’humans i micos que han fet possible les diferències de conducta que observem en la capacitat de comunicació a través de la parla i la producció musical.

Rauschecker també estudia a través de la ressonància magnètica funcional les bases neurals del llenguatge, la música i altres processos auditius per tal d’entendre millor el funcionament del cervell en autisme, dislèxia, afàsia i tinnitus. Aquest coneixement també pot ser útil a l’hora de dissenyar millors audiòfons i pròtesis neurals.

Cicle de conferències

El cicle de conferències “La música i el seu impacte en el cos i la ment” està organitzat per l’Obra Social “la Caixa” i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Les sessions tindran lloc a CosmoCaixa Barcelona del 31 de gener al 4 de juny, i reunirà experts reconeguts internacionalment com Steven Mithen, Sandra Trehub, Eckart Altenmuller, Jaume Ayats, Emmanuel Bigand i Josef Rauschecker. El cicle està coordinat per l’investigador ICREA de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona, ​​Antoni Rodríguez Fornells.

L’activitat pretén entendre un fenomen cultural sorprenent de la nostra espècie: la música. Les conferències tractaran sobre l’origen de la música i com ha evolucionat, des del moment en què algun dels nostres avantpassats va construir per primera vegada una flauta per començar a produir els primers sons, fa aproximadament 40.000 anys, fins a les últimes transformacions musicals i tecnològiques. Les qüestions que sorgeixen al voltant de la música són innombrables, des de com es desenvolupen les habilitats musicals en els nadons fins a què és el que caracteritza a aquelles persones amb talent per aquest art.

De fet, entendre la música, la seva relació i el seu impacte amb el nostre cos a través de l’expressió de les emocions, el seu valor com a vincle social i comunicador, la seva evolució en el temps, història i expressions culturals, “ens permetrà comprendre millor tant les futures expressions musicals com per què, en moltes cultures, s’empra la música en diferents contextos curatius”, explica Antoni Rodríguez-Fornells. El coordinador del cicle de conferències, cap del grup de recerca de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL i la UB, destaca especialment “la capacitat de la música per estimular la plasticitat cerebral i contribuir a la possible reorganització dels circuits neuronals”.