Isidre Ferrer: “vuit de cada deu majors de 65 anys tenen lesions al cervell de tipus Alzheimer”

iferrer_conferencia (1)

El vuitanta per cent dels majors de 65 anys presenta lesions cerebrals relacionades amb la malaltia d’Alzheimer, però només un cinc per cent l’acabarà desenvolupant. Als vuitanta anys, el percentatge de malalts augmenta al vint per cent. Isidre Ferrer, director de l’Institut de Neuropatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigador de l’IDIBELL, creu que és difícil evitar la producció d’aquestes lesions però sí que es pot aconseguir endarrerir tant l’aparició de la malaltia que no s’arribi a manifestar mai. El doctor Ferrer va parlar sobre la malaltia d’Alzheimer i altres afeccions neurodegeneratives el dia 20 de març al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet, dins del cicle Pessics de Ciència, que compta amb la col·laboració de l’IDIBELL.

Isidre Ferrer va començar la xerrada amb un apunt històric. Fa cent anys, quan el doctor Alzheimer va descriure la malaltia que porta el seu nom, les afeccions del sistema nerviós central que diagnosticaven els metges tenien noms tan curiosos com neurastènia, histèria, paràlisi general progressiva o dementia precox. Avui aquestes afeccions ja no existeixen o bé han estat rebatejades amb altres noms. El coneixement del cervell ha evolucionat molt durant els darrers anys. Així, el que abans era un procés normal en persones grans, avui és una malaltia que l’envelliment de la població ha anat fent cada cop més visible. Van haver de passar més de cinquanta anys fins que la comunitat mèdica es prengués seriosament les troballes del doctor Alzheimer, que havia descrit en una pacient de cinquanta anys una malaltia que va anomenar “degradació neurofibrilar” i que després es va batejar amb el nom de l’insigne metge alemany.

El director de l’Institut de Neuropatologia va advertir que “quan descobrim la malaltia ja és massa tard, perquè ja s’han mort moltes cèl·lules”. Amb la malaltia de Parkinson passa el mateix. A més de desenvolupar tractaments que endarrereixin l’aparició d’aquestes afeccions, Ferrer va destacar la necessitat de trobar biomarcadors que permetin detectar-les abans que es manifestin els primers símptomes per poder començar de seguida el tractament.

L’investigador de l’IDIBELL va destacar que en els darrers anys s’han fet molts avenços en el coneixement i el tractament de les malalties d’Alzheimer i Parkinson, tot i que encara no coneixem tots els factors que donen lloc a la seva aparició. El doctor Ferrer va fer referència a que “entre el cinc i el deu per cent [d’aquestes malalties] corresponen a variants hereditàries”. En aquests casos, s’acostumen a manifestar de manera precoç.

El director de l’Institut de Neuropatologia de Bellvitge va explicar que “comencem a tenir prou coneixements com per manipular processos biològics”. En aquest sentit, va destacar l’oportunitat que poden representar els avenços en biotecnologia i en nanotecnologia, “que tindran una aplicació molt important en medicina i concretament en neurociències”. En canvi, Ferrer no es va mostrar gaire optimista en la utilització de cèl·lules mare per al tractament de malalties neurodegeneratives. “Poden anar molt bé per regenerar cèl·lules del cor o del pàncrees, però el cervell és més complicat”, va afirmar l’especialista.

En relació amb els factors de risc, Isidre Ferrer va explicar que la dieta i els hàbits poden tenir un paper important en el desenvolupament de les malalties neurodegeneratives. En aquest sentit, l’investigador va explicar que s’ha estudiat bé la relació entre els microtraumatismes repetitius que es produeixen en alguns esports com la boxa o l’efecte d’alguns productes químics en l’aparició d’aquestes afeccions.

L’investigador, però, va advertir que fan falta més estudis per determinar la relació entre el medi i l’aparició de la malaltia. Per exemple, Ferrer va explicar que s’hauria d’investigar més l’efecte dels additius alimentaris que s’acumulen en els lípids, que podrien danyar les membranes de les cèl·lules del cervell. Sigui com sigui, l’especialista assegura que el principal factor que ha provocat l’augment del nombre de casos durant els darrers anys ha estat el creixement de l’esperança de vida de la població.

Scroll to Top