La teràpia cel·lular cada cop tindrà més pes en la recerca cardíaca, va dir Antoni Bayés-Genís al Seminari IDIBELL “Bioprosthesis for Cardiac repair”, que va tenir lloc a la Sala Pau Viladiu a l’Hospital Duran i Reynals-ICO, el passat 18 de gener. Bayés-Genís és cap de servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i investigador de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP).
L’investigador va parlar sobre la història de l’infart de miocardi en els últims 100 anys. Després es va centrar en la capacitat regenerativa del cor humà en els últims 10 anys. La teràpia cel·lular és la primera opció per tractar els pacients després d’un infart de miocardi. “El tractament amb medul·la òssia va tenir un gran impacte en els pacients d’infart agut de miocardi”, explica l’investigador.
L’enginyeria de teixits cardíacs
Quins passos cal seguir fins a l’aplicació clínica? És necessària l’enginyeria de teixits per al múscul del cor. Els empelts d’enginyeria tissular s’adapten bé i mantenen l’estructura del teixit de miocardi.
“Rob Langer, del MIT, està treballant en Nanowired 3-D, uns pegats cardíacs per regenerar el teixit de miocardi. Un altre enfocament diferent és l’aproximació de Doris Taylor sobre enginyeria de teixits per al múscul del cor, amb tractament enzimàtic, tant físic com químic, la vascularització i recelularización autòloga de teixits. Utilitzant el mateix concepte, el grup de Karen Christman usen un cor per extreure totes les seves cèl·lules i construir-ne un de nou”, va dir Bayés-Genís.
“El meu grup obté teixit adipós cardíac derivat de les cèl·lules progenitores”, va explicar l’investigador i va continuar: “Volem obtenir més cèl·lules vasculars del teixit gras que envolta el cor. Provoquem, en un model animal, un infart per analitzar la mida de la cicatriu”. L’investigador explica que per dur a terme els seus assajos clínics necessitaven candidats CABG amb cicatriu crònica no revascularizable. “Utilitzem implants avançats i materials bioactius per als òrgans crítics desenvolupats per la Universitat Politècnica de València (UPV), entre altres entitats, i altres tecnologies desenvolupades per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sobre electro-estimulació mecànica”, va explicar l’investigador cardiovascular.
La propera generació de materials que s’estan desenvolupant serà un pegat intel·ligent: una bio-membrana i un teixit cardíac. Els microelèctrodes s’implanten al cor en un model porcí, el cor i sistema vascular del qual és el més proper a l’humà, i que “permet mesurar i monitoritzar la regeneració in vivo“, va dir Bayés-Genís.
“Queden encara moltes coses a fer i aprendre en la regeneració de teixits cardíacs. El meu grup de recerca vol traduir els resultats de la recerca a la pràctica clínica”, va concloure l’investigador.