L’alteració del ritme circadià està relacionada amb l’aparició de diverses malalties, entre les quals alguns càncers com el de mama i pròstata. Manolis Kogevinas, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), va alertar sobre els riscos per a la salut que suposa alterar el ritme biològic, durant un seminari IDIBELL celebrat a la sala d’actes Pau Viladiu de l’Hospital Duran i Reynals (ICO) el 21 de desembre.
L’investigador del CREAL es va referir a estudis realitzats en animals que aporten evidències clares de la relació entre l’alteració del ritme circadià i el càncer, una conclusió que també s’observa en estudis epidemiològics realitzats en humans, tot i que en aquest cas no són tan concloents.
Sigui com sigui, l’investigador del CREAL va advertir que, a més de l’alteració del ritme circadià i les hores de son, s’han de tenir en compte moltes variables, com l’obesitat, l’alimentació o l’exercici físic.
El ritme circadià es refereix a les oscil·lacions de les variables biològiques en intervals regulars de temps. Kogevinas va explicar que les primeres referències als ritmes circadians dels éssers vius es remunten al segle divuit, a partir de l’observació de la mimosa, que tanca les fulles de nit i les obre durant el dia. A partir de llavors, cada cop hi ha hagut més evidències de l’existència d’un “rellotge intern” que està relacionat amb diverses funcions orgàniques. La clau es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones situat a l’hipotàlem, que és sensible a les variacions de la llum. Manolis Kogevinas va destacar que l’estímul lluminós provoca canvis metabòlics i hormonals essencials, i va advertir que ara “tenim massa llum durant la nit”, cosa que pot provocar efectes negatius en moltes persones.
L’investigador va explicar que l’asincronia circadiana es troba darrere de l’obesitat, de les malalties cardiovasculars i del càncer, i va destacar que durant els darrers anys el nombre d’estudis sobre l’efecte de la llum en les persones ha augmentat de manera exponencial. Kogevinas va referir-se a un estudi coordinat pel seu grup de recerca que conclou que les dones que treballen de nit tenen fins a un 50% més de probabilitats de desenvolupar un càncer de mama que les que treballen de dia. L’explicació es troba en la producció de melatonina, una hormona produïda per la glàndula pineal que participa en molts processos fisiològics que se segrega durant la nit, en absència de llum. Les persones que treballen de nit produeixen menys melatonina, cosa que augmenta la producció d’estrògens, afebleix el sistema immunitari i incrementa el risc de proliferació tumoral.
Kogevinas també es va referir a un altre estudi coordinat pel seu grup, en aquest cas amb resultats preliminars, que relaciona el fet de treballar de nit amb el risc de patir càncer de pròstata. Els investigadors també estan trobant relacions clares entre l’alteració del ritme circadià i el risc d’emmalaltir.
Pel que fa a la diferència entre els horaris de feina rotatoris, en què s’alternen torns diürns amb torns nocturns, i els horaris permanentment nocturns, els resultats de Kogevinas no són clars. Mentre que en l’estudi de càncer de mama apareixia un risc més elevat d’emmalaltir entre persones amb horari nocturn permanent, en el cas de càncer de pròstata, sembla que hi ha una major prevalença entre persones amb torns rotatoris.
Però, què han de fer les persones que treballen de nit per reduir el risc de patir malalties? Kogevinas va fer seves les recomanacions del ministeri de sanitat britànic que aconsella, sempre que es pugui, treballar en entorns amb poca llum, fer servir ulleres fosques per tornar a casa, anar a dormir de seguida i descansar les hores necessàries.