Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han descrit una nova diana selectiva en la regeneració muscular. Es tracta de l’associació de les proteïnes alfa-enolasa i plasmina. Les conclusions de la recerca podran servir per desenvolupar nous tractaments que permetin regenerar lesions o distròfies musculars. L’estudi ha estat publicat a la revista PLOS ONE.
El múscul esquelètic té una gran capacitat de regeneració després d’una lesió o en malalties genètiques, com la distròfia muscular de Duchenne, el trastorn neuromuscular més freqüent en nens. Aquesta patologia es deu a un defecte en el gen de la distrofina, la manca del qual causa inestabilitat de la membrana del múscul i condueix a la degeneració de les fibres musculars.
La regeneració muscular implica una reestructuració del teixit i requereix de la participació d’enzims extracel·lulars, com la plasmina. La alfa-enolasa, un enzim present en el citoplasma de les cèl·lules, fa possible l’activitat de la plasmina, a la superfície cel·lular, atorgant a la cèl·lula la capacitat de degradar el teixit circumdant.
En aquest estudi, els investigadors de l’IDIBELL demostren que l’associació de l’alfa-enolasa i la plasmina regula dos processos connectats en el múscul lesionat o amb distròfia: d’una banda, l’atracció (reclutament) de cèl·lules immunitàries per eliminar el teixit danyat i, d’altra banda, la formació de nous teixits musculars a partir de cèl·lules mare. Els investigadors van observar al laboratori que aquestes cèl·lules mare perdien la capacitat d’activar i fusionar-se per formar les fibres del múscul esquelètic quan aplicaven inhibidors específics de la unió alfa-enolasa/plasmina.
Els investigadors també van realitzar experiments en ratolins amb lesió muscular i distròfia. En tractar-los amb els mateixos inhibidors, els animals presentaven un defecte important en la regeneració muscular.
“Aquests resultats demostren que la combinació de l’alfa-enolasa i la plasmina és necessària per a la restauració del teixit muscular lesionat”, comenta la investigadora de l’IDIBELL Roser López-Alemany, coordinadora de l’estudi.
Recentment, un ampli metaanàlisi proteòmic ha identificat l’alfa-enolasa com la primera proteïna expressada diferencialment, tant en patologies humanes com en el model de ratolí, la qual cosa suggereix que “podria ser considerada com un marcador d’estrès patològic en un elevat nombre de malalties”, explica López-Alemany.
Aquest estudi indica que l’associació alfa-enolasa/plasmina és una nova diana selectiva per les intervencions terapèutiques en patologies musculars ja que “demostra que l’alfa-enolasa és responsable de l’activitat de la plasmina associada a la regeneració muscular”, conclou l’investigadora l’IDIBELL.
Referència de l’article
Díaz-Ramos À, Roig-Borrellas A, García-Melero A, Llorens A, López-Alemany R. Requirement of Plasminogen Binding to Its Cell-Surface Receptor α-Enolase for Efficient Regeneration of Normal and Dystrophic Skeletal Muscle. PLoS ONE 7(12): e50477.