Els trastorns de la conducta alimentària són problemes mentals i no nutricionals. Malgrat que s’ha repetit força vegades en sèries de televisió, reportatges i articles de revistes, sembla que no tothom ho té prou clar, a jutjar per la cara d’incredulitat d’alguns dels assistents a la conferència que va oferir Fernando Fernández Aranda al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat el dia 22 de novembre. Fernández Aranda és cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigador del Grup de Psiquiatria i Salut Mental de l’IDIBELL. La seva xerrada estava programada dins del cicle Pessics de Ciència del Centre Cultural Sant Josep, en què ha col·laborat l’IDIBELL, i formava part dels actes de la Setmana de la Ciència.
Els trastorns de l’alimentació engloben diverses afeccions que tenen en comú l’alteració de la manera de menjar i, sovint, una distorsió de la pròpia imatge corporal i comportaments compulsius. Les afeccions més conegudes són l’anorèxia i la bulímia, malgrat que, segons va alertar Fernández Aranda durant la conferència, “cada cop estem veient a la consulta més desordres d’altres tipus”, com ara el trastorn per afartament (sobreingestió compulsiva d’aliments sense compensació posterior a través de vòmits o exercici excessiu) o la vigorèxia (preocupació exagerada pel físic). El perfil de les persones afectades també ha canviat, segons va explicar l’especialista. Davant del perfil clàssic de dones adolescents, “cada cop veiem més dones adultes i més homes”. L’abordatge d’aquests casos és sovint més difícil, probablement perquè “passen més desapercebuts i arriben a la consulta més tard que les adolescents”.
Pel que fa a les causes d’aquests trastorns, l’especialista va destacar la implicació de factors genètics, psicològics i socials, i sovint la malaltia apareix per la combinació de tots tres. L’especialista de Bellvitge es va mostrar preocupat per l’augment de l’obesitat infantil, perquè, segons va alertar, “és un factor de risc per patir un trastorn de l’alimentació en l’edat adulta”.
Malgrat la importància que se li sol donar, el doctor Fernández Aranda va minimitzar l’efecte de la publicitat en l’aparició dels trastorns de la conducta alimentària. “La publicitat és un reflex de les actituds i les idees de la societat”, va afirmar, “i l’obsessió per la bellesa física està molt present en la societat actual, tot i que ja en trobem evidències fa cinquanta o seixanta anys”.
L’expert va alertar que algunes de les creences presents entre nosaltres són, simplement, falses. Va citar, per exemple, la creença de que el sucre i el greix en quantitats normals engreixen més que altres fonts d’energia o que quan es comença a guanyar pes és difícil aturar-ho. L’especialista va destacar que el nostre metabolisme és capaç d’autoregular-se i per això no és fàcil perdre o guanyar pes, com saben bé els que fan dieta. Cal molta força de voluntat i una actitud molt perseverant per aconseguir-ho.
La Unitat de Trastorns de l’Alimentació de l’Hospital Universitari de Bellvitge atén cada any uns 400 casos nous. Els més greus requereixen d’ingrés hospitalari. Hi ha hospitals de tercer nivell, com el de Bellvitge, que disposen d’un hospital de dia on es duen a terme sessions de teràpia individual i grupal a càrrec d’un equip multidisciplinari. Posteriorment, es fa un seguiment en consultes externes. En tractar-se d’una malaltia mental, l’abordatge s’ha de dur a terme amb programes d’intervenció psicològics o psiquiàtrics. El tractament és llarg i requereix la participació de la família i els amics de les persones afectades.
La bona notícia és que els trastorns de la conducta alimentària es poden arribar a curar. “Tret de casos molt greus, fins i tot els danys físics que pateixen molts pacients són reversibles”, va destacar l’especialista. “Una de les coses que em fa més il·lusió és quan em venen a veure antigues pacients per presentar-me els seus fills”, va explicar amb un somriure Fernández Aranda.