Els individus amb trastorn obsessiu-compulsiu es caracteritzen per pensaments persistents, que produeixen preocupació, i conductes repetitives, denominades compulsions. Un nou estudi, liderat per investigadors de l’IDIBELL, revela que aquestes persones desenvolupen una preocupació significativament major que la població general davant problemes de tipus moral. L’estudi ha estat publicat a la revista Archives of General Psychiatry.
Investigadors de l’IDIBELL a l’Hospital Universitari de Bellvitge, en col·laboració amb experts de l’Hospital del Mar i la Universitat de Melbourne (Austràlia), han comprovat que els pacients amb trastorn obsessiu-compulsiu tenen més sensibilitat moral.
“Davant d’un problema de tipus moral, les persones que pateixen aquest trastorn de l’ansietat mostren de manera significativa una major preocupació”, comenta Carles Soriano-Mas, investigador de l’IDIBELL i un dels autors del treball.
Mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional, els investigadors van estudiar les bases neurofuncionals d’aquesta major sensibilitat moral. Es van mesurar les activacions cerebrals d’un grup de 73 pacients amb trastorn obsessiu-compulsiu i 73 persones sanes (grup control) davant la presentació de diversos problemes morals, en les quals els subjectes havien d’optar entre dues alternatives de conseqüències molt negatives.
Un dels exemples empleats va ser el dilema del nadó que plora, clàssic en les classes de filosofia. Es situava hipotèticament als participants en una guerra en què soldats enemics aguaiten el seu poble i tots els veïns s’amaguen en un soterrani on un nadó començava a plorar. Si algú no li feia callar, els soldats els descobririen. Seria lícit ofegar el seu plor, amb risc d’asfixiar-lo, per salvar a tots els altres?
Les activacions cerebrals mostrades davant aquesta qüestió moral es van comparar amb les mostrades davant eleccions trivials, com triar entre el camp o la platja per passar un cap de setmana. Els resultats van verificar que els subjectes amb trastorn obsessiu-compulsiu pateixen una major activació que el grup control durant les situacions de dilema moral en regions de l’escorça orbitofrontal, especialment en la seva part medial, una regió relacionada amb els processos de presa de decisions i amb el desenvolupament del sentiment de moralitat.
“Aquestes dades permeten, per primera vegada, objectivar l’existència de disfuncions cerebrals relacionades amb alteracions en cognicions complexes, com el sentiment de moralitat, i ens permet aprofundir en la caracterització dels mecanismes cerebrals alterats al TOC”, explica Soriano-Mas.
Compulsions per l’ansietat
Els trastorns obsessiu-compulsius afecten el 2% de la població i poden diferenciar diferents tipus de pacients afectats. Hi ha obsessions, com les que presenten els pacients que necessiten que els objectes que els envolten estiguin perfectament ordenats i siguin simètrics, o aquells que acumulen diversos tipus d’objectes dels que no poden desprendre. Tot i que “la major part de trastorns es caracteritza per obsessions de contaminació i compulsions de neteja o per dubtar d’haver realitzat correctament algunes accions importants com tancar la clau del gas, el que els porta a comprovar reiteradament si han realitzat aquestes accions”, conclou Soriano-Mas.
Referència bibliogràfica:
Ben J. Harrison, Jesus Pujol, Carles Soriano-Mas, Rosa Hernández-Ribas, Marina López-Solà, Hector Ortiz, Pino Alonso, Joan Deus, José M. Menchon, Eva Real, Cinto Segalàs, Oren Contreras-Rodríguez, Laura Blanco-Hinojo, Narcís Cardoner. “Neural Correlates of Moral Sensitivity in Obsessive-Compulsive Disorder”. Arch Gen Psychiatry 2012; 69(7):741-749.
Font: Agencia SINC. 7 de novembre de 2012