Un fàrmac immunosupressor podria retardar l’aparició de malalties neurodegeneratives

1920x1080-light-steel-blue-solid-color-background_1

La rapamicina, un fàrmac emprat per evitar el rebuig en trasplantaments, podria retardar l’aparició de malalties neurodegeneratives, com les d’Alzheimer i Parkinson. Aquesta és la conclusió d’un estudi publicat a la revista Nature en què ha col·laborat l’investigador Isidre Ferrer, cap del grup de Neuropatologia de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Hospital Universitari de Bellvitge i catedràtic d’Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona. La investigació ha estat coordinada per investigadors de l’International School for Advanced Studies (SISSA) de Trieste (Itàlia).

La col·laboració del grup de recerca dirigit pel Dr. Ferrer amb investigadors de SISSA es va iniciar fa cinc anys quan van observar que els pacients de Parkinson presentaven un dèficit en la proteïna UCHL1. En aquell moment, els investigadors desconeixien quin mecanisme produïa aquest dèficit. Per descobrir-lo es va posar en marxa un projecte europeu, liderat pels investigadors italians i altres grups de recerca europeus, entre ells el grup liderat pel Dr. Ferrer. El projecte, anomenat Dopaminet, abordava com les neurones dopaminèrgiques (cèl·lules cerebrals el neurotransmissor de les quals és la dopamina) estan implicades en la malaltia de Parkinson.

Contràriament a la hipòtesi més freqüent que un fragment d’ADN codifica una proteïna a través d’una molècula d’ARN missatger, els investigadors van veure que també funcionava a l’inrevés. Van trobar un equilibri entre la proteïna i la seva proteïna mirall (que està configurada de manera inversa), que es regulen mútuament. Si la proteïna mirall es troba al nucli de la cèl·lula, no interacciona amb la proteïna, mentre que si es localitza en el citoplasma, sí que interacciona.

En el cas de la malaltia de Parkinson apareix una reducció de la proteïna UCHL1 i a més la seva proteïna mirall es localitza al nucli i no al citoplasma. Per això, els investigadors van buscar un mètode per extreure la proteïna mirall del nucli i fer-la interaccionar amb la proteïna original UCHL1. Els autors van veure que amb la rapamicina ho aconseguien. El fàrmac permet que ambdues proteïnes, la UCHL1 i el seu mirall, es mantinguin juntes en el citoplasma, cosa que permetria corregir els errors que es produeixen en la malaltia de Parkinson.

Aquesta investigació desenvolupada in vitro ha permès descriure un mecanisme molt nou i poc conegut: cal que la proteïna que s’acumula en el nucli, la proteïna mirall de UCHL1, pugui sortir al citoplasma, unir-se a la proteïna UCLH1. La combinació d’ambdues pot fer que el sistema funcioni.

“Amb la rapamicina no es pot curar la malaltia de Parkinson, però pot retardar l’aparició algunes malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer i el propi Parkinson. La rapamicina pot protegir i retardar l’aparició d’aquestes malalties. Pot completar el tractament, però s’hauria de combinar amb altres tractaments existents”, declara l’investigador de l’IDIBELL Isidre Ferrer.

Sigui com sigui, encara està molt lluny la seva possible aplicació en pacients. El proper pas serà validar aquests resultats en estudis amb animals i estudiar els efectes de la rapamicina en combinació amb altres fàrmacs.

Claudia Carrieri, Laura Cimatti, Marta Biagioli, Anne Beugnet, Silvia Zucchelli, Stefania Fedele, Elisa Pesce,Isidre Ferrer, Licio Collavin, Claudio Santoro, Alistair R. R. Forrest, Piero Carninci, Stefano Biffo, Elia Stupka & Stefano Gustincich. Long non-coding antisense RNA controls Uchl1 translation through an embedded SINEB2 repeat. Nature. DOI: 10.1038/nature11508

Scroll to Top