Matías Hidalgo: ”Les cèl·lules ciliades de l’oïda interna es poden regenerar en les aus”

1920x1080-light-steel-blue-solid-color-background_1

El Seminari IDIBELL del passat 5 d’octubre, “Diferenciació dels elements sensorials de l’oïda interna de vertebrats: factors de creixement i regeneració”, va ser impartit pel Dr. Matías Hidalgo Sánchez, doctor de Biologia per la Universitat d’Extremadura. La conferència va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Universitat de Barcelona (Campus Bellvitge).

L’oïda interna està formada per una sèrie de cavitats unides entre si. Hi ha elements sensorials, com les crestes, així com màcules i la part auditiva. Per entendre com funciona l’oïda interna, cal conèixer com es forma en el seu desenvolupament embrionari en la què es va produint una morfogènesi de l’oïda. No tots les oïdes internes són iguals. En la nostra evolució va ser clau que els peixos es moguessin en altres mitjans, com la mar oberta i la seva tornada cap la terra ferma. En les aus, adopten una complexitat ja que han de dominar l’aire.

Per abordar el coneixement de l’oïda interna es va realitzar un experiment, en el qual s’intercanvien durant la fase embrionària, la zona corresponent de l’oïda interna entre un embrió de pollastre i un altre de guatlla.

Si fusionem totes les màcules i les crestes, ens queda una única màcula central. “Els salts evolutius han d’aparèixer en tots els models que estem plantejant”, comentà el Dr. Hidalgo.

El sentit sensorial apareix, evolutivament, més endavant. Ocorre en els amfibis. A partir d’una vesícula òptica es desenvolupa la resta d’elements sensorials. En la creació d’aquests elements sensorials hi ha dues hipòtesis. Una seria per subdivisió d’un domini pan-sensorial i, d’altra banda, per una creació de novo, diferent dels elements sensorials. En la teoria pan-sensorial, se suposa que l’oïda de les aus vindria d’una oïda primitiva d’un vertebrat ancestral.

Teràpia molecular i cel·lular. És possible la regeneració de l’oïda interna?

L’any 2000 es va descobrir que les cèl·lules ciliades de l’oïda interna, en el cas de les aus, si es podien regenerar. Anteriorment es pensava que no era possible. Se suposa que l’origen de l’oïda són els neuroblasts.

Es va proposar que la regeneració de les cèl·lules ciliades de l’oïda interna en les aus podria tenir lloc mitjançant dos mecanismes: directament per transdiferenciació o mitjançant un pas intermedi.

“Diversos grups de recerca estan buscant marcadors de cèl·lules mare de l’oïda interna, per veure si és possible la seva regeneració”, comentà el Dr Hidalgo.

Alguns dels possibles marcadors són el Lgr4 i Lgr6, que es troba en les crestes de l’oïda interna. El Lgr5 es troba en tots els elements sensorials. Mentre que el Lgr7 no es troba en cap dels elements sensorials.

“Estudiarem amb el grup del Dr. Llorens si hi ha alguna transdiferenciació de les cèl·lules, per veure les possibilitats de regeneració de l’oïda interna. En el cas de mamífers, de moment, no s’ha demostrat que sigui possible la seva regeneració. Però l’estudi de marcadors amb aus ens pot donar les pistes per a l’estudi en humans”, va concloure Hidalgo.

Scroll to Top