Francisco Guarner: ”Necessitem els bacteris per mantenir un bon sistema immunitari”

1920x1080-light-steel-blue-solid-color-background_1

Fa més de 3.500 milions d’anys van aparèixer a la Terra els primers organismes que van obtenir energia a través de la matèria inorgànica i la llum solar. Es tractava dels cianobacteris. Actualment, segueixen existint cianobacteris que realitzen una funció similar. El 20% del total del CO2 és fixat per cianobacteris, sent capaços de transformar la matèria inorgànica a orgànica. Els bacteris amb molt pocs gens són capaços de tenir un paper clau en la generació de matèria orgànica.

Els bacteris, a banda de tenir la capacitat de fer alguna cosa, tenen una elevada capacitat adaptativa. Els organismes eucariòtics i procariòtics no tenen certes capacitats que sí que en tenen les comunitats microbianes.

Més beneficis que danys

Moltes vegades es relacionen els bacteris amb els patògens, però els organismes eucariòtics i procariòtics viuen en simbiosi amb els bacteris. Els bacteris estan en associació amb l’ésser humà des de la nostra existència. Alguns són capaços de produir malalties, però no són la majoria. Els bacteris van perdent la seva capacitat genètica perquè es van adaptant i eliminen allò que no necessiten.

Els bacteris patògens tenen un nombre petit de gens. Aquests patògens solen desaparèixer ja que no saben resistir en l’ambient. I, en general, els bacteris ens produeixen més beneficis que danys.

En els anys seixanta es pensava que era millor viure en un ambient sense bacteris. Però es va veure que els animals que naixien i creixien en aquest ambient, eren més petits i necessitaven més menjar. Així mateix, tenien un sistema immunitari més atrofiat. Per tant, es va veure que necessitem els bacteris tant en el nostre creixement com per mantenir un bon sistema immunitari.

Els bacteris tenen un sistema que produeix vitamines, que nosaltres no tenim. Al còlon hi ha una producció constant de proteïnes, el que canvia és la presència i degradació de la fibra. “El sistema immune s’instrueix en la mucosa de la paret intestinal, també mitjançant infeccions. Malgrat tot, no calen infeccions per desenvolupar el sistema immune. Aquest necessita recollir informació de la paret intestinal per instruir”, comenta el Dr. Guarner.

Un patogen recollit i reconegut en l’intestí, provoca una citoquina, una inflamació, i forma el sistema immunitari contra aquest patogen. Mitjançant experiments en ratolins s’ha vist que la presència o no de bacteris en l’intestí fa que el procés d’aprenentatge en el cervell sigui diferent.

Els bacteris tenen molta mobilitat de gens. Entre dues colònies d’E-coli pot haver només un 40% de coincidència genètica. S’ha seqüenciat els genomes d’unes dues mil espècies de bacteris. “Hi ha 55 famílies de bacteris, de les quals sis viuen en l’ésser humà”, comenta l’investigador.

“En persones diferents es veu que a l’intestí i a la boca els bacteris s’assemblen molt, ja que són molt especialitzades. Mentre que els bacteris de la pell o dels cabells, per exemple, difereixen bastant, fins i tot en zones d’un mateix individu”, diu el Dr. Guarner.

“S’ha vist que la microbiota en l’intestí a occident és deficitari, de manera que s’estan realitzant trasplantaments. A Espanya no és molt comú, però si als Estats Units d’Amèrica”, va concloure el ponent.

Scroll to Top