El passat divendres 13 de juliol, Michael Aschner PhD, del Departament de Pediatria, Centre Mèdic Universitari Vanderbilt a Nashville (EUA), va donar el seminari a l’IDIBELL “From worms to humans: mechanisms of manganese induced neurotoxicity and lessons for dopaminergic cell loss”, en el marc del FENS Forum celebrat a Barcelona. L’objectiu principal de l’estudi liderat per Aschner era analitzar quines cèl·lules són més sensibles al manganès.

“La forma més rellevant per contaminar-se amb manganès és el contacte directe, alguns per manipulació de productes químics o per beure aigua contaminada. Alguns països utilitzen una gran quantitat de manganès, i estan preocupats per aquesta contaminació. És el cas de la Xina, Canadà, Sud-àfrica, Austràlia, Mèxic, entre d’altres”.

“Estem fent experiments en els cucs i, també en ratolins. Tenim algunes dades en nens, però no som epidemiòlegs. Hi ha alguns epidemiòlegs que fan alguns estudis en nens exposats a manganès a Mèxic. També hi ha alguns estudis realitzats a Bangladesh, on hi ha un alt nivell de contaminació de manganès a l’aigua.. El meu grup està fent recerca per trobar la manera de fer les cèl·lules més resistents a la contaminació de manganès i trobar els estratègies de neuroprotecció”, va dir Aschner.

“Creiem que els efectes de la contaminació del manganès es relacionen amb la malaltia de Parkinson llavors podem trobar algunes estratègies o teràpies potencials que poden ser aplicables a moltes altres malalties”, va concloure l’investigador.