Un estudi realitzat per investigadors del grup de recerca de Patologia i Terapèutica Oral i Maxil·lofacial de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona (UB) conclou que la gammagrafia òssia pot ser una tècnica adequada per monitoritzar el procés d’integració òssia en implants dentals. El treball s’ha publicat en el número de juny de la revista International Journal of Oral and Maxillofacial Implants.
L’osteointegració és un procés que consisteix en connectar la superfície d’un implant dental, habitualment de titani, amb l’os de la mandíbula. Aquesta tècnica permet als pacients que han perdut peces dentals poder recuperar plenament la capacitat de mastegar, a més de tenir una funció estètica. L’èxit de l’osteointegració depèn de com es realitza la cirurgia, del disseny i la superfície de l’implant i del procés d’integració biològica que es produeix després de la intervenció. Aquest procés dura diversos mesos i és important que el cirurgià pugui conèixer com evoluciona el procés d’integració de l’implant amb l’os.
L’estudi realitzat per investigadors de l’IDIBELL i la UB ha validat en conills de laboratori la utilitat de la gammagrafia com a tècnica adequada per monitoritzar l’osteointegració. Per poder observar correctament aquest procés, han utilitzat un traçador radioactiu anomenat tecneci 99-metilen difosfonat (99mTc MDP) que, a través de via intravenosa, arriba a dins de l’os. Fent servir aquesta tècnica, els investigadors han comparat l’activitat metabòlica de dos tipus d’implants, un amb la superfície llisa (mecanitzada) i l’altre amb la superfície rugosa.
Els resultats indiquen un índex mitjà d’activitat gammagràfica màxim un mes després de la seva instal·lació, sent superior per als implants de superfície mecanitzada. També indiquen una relació positiva entre l’índex d’activitat gammagràfica i el percentatge de contacte entre l’os i l’implant només en els implants de superfície mecanitzada. La primera signant de l’article, M Ángeles Sánchez-Garcés, destaca que “els resultats de l’estudi permeten afirmar que la gammagrafia òssia és capaç de discriminar entre l’activitat metabòlica que es produeix en diferents superfícies d’implants ossis”. La investigadora adverteix, però, que seran necessaris més estudis per poder aplicar els resultats d’aquesta investigació a la pràctica clínica.
Referència de l’article
Sánchez-Garcés MÁ, Manzanares-Céspedes MC, Berini-Aytés L, Gay-Escoda C.. Assessment of osteointegrative response around dental implants using Technetium 99-Methylene diphosphonate scintigraphy: A comparison of two implants in a rabbit model. Int J Oral Maxillofac Implants. 2012;27:561-565.