Un punt en comú en tots els tumors humans és que produeixen una activació dels oncogens, gens causants de càncer, i provoquen una pèrdua de la funció dels gens protectors, anomenats antioncogens o gens supressors tumorals. Normalment ambdues categories de gens, procancerosos i anticancerosos, es troben en regions diferents dels nostres cromosomes. Un estudi coordinat per Manel Esteller, director del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), professor de genètica de la Universitat de Barcelona i investigador ICREA, ha descobert l’existència d’una molècula antitumoral que s’origina dins d’un oncogèn. La troballa es publica aquesta setmana a la revista científica Nature Structural & Molecular Biology.

L’antioncogèn identificat és un àcid ribonucleic llarg no codificant (lncRNA), és a dir, una molècula que no produeix proteïnes ella mateixa sinó que s’encarrega de regular l’expressió d’altres proteïnes. En concret, la molècula identificada es fabrica dins d’un gen que causa càncer (SMYD3) pel que la seva funció en cèl·lules sanes consisteix en inhibir l’acció pro-cancerosa de l’oncogèn.
Si s’introdueix aquest fragment d’àcid ribonucleic a cèl·lules canceroses que creixen al laboratori o a tumors humans implantats en animals de recerca és capaç de bloquejar el creixement del càncer. “Creiem que aquest descobriment serà el punt de partida per trobar molts altres oncogens i antioncogens que cohabiten en regions del nostre genoma i que, quan la seva convivència es deteriora, contribueixen al desenvolupament de tumors humans”, comenta el Dr Esteller.

Referència de l’article:
Intronic RNAs mediate EZH2 regulation of epigenetic targets. Sònia Guil*, Marta Soler*, Anna Portela*, Jordi Carrère*, Elena Fonalleras*, Antonio Gómez*, Alberto Villanueva* and Manel Esteller*. Nature Structural & Molecular Biology (NSMB), Early Edition, May 21, 2012.