Pere Joan Cardona: “Si vols transferir t’has de posar en contacte amb el ‘dark side’”

1920x1080-light-steel-blue-solid-color-background_1

La història de la vacuna Ruti contra la infecció tuberculosa latent donaria per fer un llibre. Mentre feia la tesi doctoral, Pere Joan Cardona va fer una observació revolucionària sobre com el bacil tuberculós és capaç de romandre inactiu a dins dels pulmons de les persones. En aquell moment, no es va atrevir a fer gaire soroll amb el seu descobriment, que contravenia allò que estava establert des de feia anys, però aquella idea no li va marxar del cap i es va convertir en l’eix de la seva recerca a partir de llavors. El resultat de la investigació ha estat la Ruti, una vacuna terapèutica que podria ser capaç de reduir el tractament de la infecció tuberculosa latent de sis mesos a un. En la història de la Ruti també intervé un mecenes, la dona i el cunyat de l’investigador i un munt de personatges misteriosos que es troben al cantó fosc, al “dark side”. Cardona va explicar la seva aventura el dia 16 de març a l’Hospital Universitari de Bellvitge, dins del cicle de seminaris de l’IDIBELL.

Pere Joan Cardona és microbiòleg de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona –conegut popularment amb el nom de Can Ruti–, cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 2005 va fundar Archivel Farma, una empresa de la qual és el director científic i mèdic, que produeix industrialment la vacuna Ruti en les seves instal·lacions de Badalona. Aquest fàrmac iniciarà la fase 3 de desenvolupament clínic del producte, després que la mateixa empresa hagi completat les fases precedents. Es tracta d’un cas insòlit a casa nostra.

La història va començar a final dels anys noranta, quan Pere Joan Cardona va descobrir que, en la infecció tuberculosa latent, els bacils que provoquen la malaltia (Mycobacterium tuberculosis) no estan adormits, tancats dins de granulomes, com es creia i com continuen explicant els llibres de medicina, sinó que duen a terme una batalla contínua contra l’hoste. Va aparèixer així la hipòtesi dinàmica de la infecció latent, que integrava aspectes fisiològics i clínics de la malaltia amb aspectes patològics i microbiològics del bacil.

Segons aquesta hipòtesi, després de produir-se la infecció, els bacils són capaços de sortir dels granulomes on estan confinats, sotmesos a una situació d’estrès. N’hi surten de la mà de macròfags escumosos i tornen a infectar l’individu a través d’aerosols que arriben als pulmons a través de les vies respiratòries. D’aquesta manera, el pacient es va reinfectant contínuament. En alguns casos, per motius que no es coneixen del tot, la infecció es converteix en activa i provoca la malaltia, cosa que els acaba passant a un deu per cent de les persones infectades.

A partir de la hipòtesi dinàmica, Cardona va desenvolupar una vacuna terapèutica, feta amb fragments inactivats del bacil, que permet reconèixer antígens de bacils en replicació o no replicatius, cosa que augmenta l’eficàcia del control de la reinfecció. La vacuna es complementa amb el tractament antibiòtic estàndard (isoniazida), però permet poder escurçar a un mes el tractament, que ara dura sis o fins i tot nou mesos. Això és important, perquè un percentatge molt elevat de persones amb infecció latent no acaba el tractament, cosa que, a banda de mantenir la infecció, provoca resistències. A més, la isonazida té molts efectes secundaris que desaconsellen que es pugui administrar a persones d’edat avançada o amb altres problemes de salut durant tant de temps. L’investigador va batejar la vacuna amb el nom de Ruti, en honor de l’hospital on treballa.

L’aventura empresarial va començar l’any 2000 en un restaurant xinès. Entre fideus i rotllets de primavera, l’investigador i la seva dona, Isabel Amat, que és química, van convèncer Pepe Martínez de que la idea podia ser rendible. Martínez era un empresari del sector de la perfumeria que havia viscut molts anys als Estats Units, on la cultura del mecenatge està molt estesa. Va aportar finançament que va permetre patentar fàrmac i crear l’empresa derivada Archivel Technologies, que més endavant va esdevenir l’empresa biotecnològica Archivel Farma. En aquell moment l’investigador va començar la seva aventura empresarial. “Em vaig posar en contacte amb el ‘dark side’, el món de l’empresa, i em vaig adonar que ho havia d’aprendre tot”, va explicar Cardona en el seminari. L’investigador va veure que la investigació i l’empresa es troben en pols oposats –“els diners i la recerca no s’entenen”– i es va començar a familiaritzar amb conceptes que fins aquell moment li quedaven molt lluny, com “anàlisi de risc, optimització de capital, consell d’administració… fins i tot responsabilitat penal!”.

Al començament, l’empresa estava formada pel mecenes, l’investigador, la seva dona i el seu cunyat. Era, com la defineix l’investigador, una “family office”. Avui, en les instal·lacions de Badalona treballen divuit persones. Archivel té autorització de l’Agència Espanyola del Medicament i de Productes Sanitaris per fabricar medicaments d’ús humà en investigació i les instal·lacions permeten fabricar medicaments biològics estèrils.

Va ser l’entrada de fons procedents d’una entitat de capital risc el que va permetre tirar endavant el projecte. L’any 2007 la vacuna es va provar per primera vegada en humans. L’assaig es va dur a terme amb 24 voluntaris sans. Va ser un èxit. La segona fase s’ha realitzat a Sud-àfrica en persones amb infecció tuberculosa latent, algunes de les quals també estaven infectades pel virus de la sida. L’assaig va concloure a final de l’any passat. També va ser un èxit. Ara, Archivel està a punt de començar la fase 3 de desenvolupament clínic i Cardona preveu que el 2014 la vacuna pugui estar llesta per sortir al mercat. Però perquè la història tingui un final feliç és necessari comptar amb finançament. “Fins ara ens hem gastat deu milions d’euros, però en necessitem deu més; probablement ara estem en el moment de més risc financer”. L’investigador explica que la manera d’aconseguir recursos és a través de l’establiment d’una xarxa de col·laboradors, amb una estratègia win-win, en què totes les parts acabin guanyant.

Negoci rendible

Pere Joan Cardona té clar que el producte ha de ser atractiu per als inversors. La infecció tuberculosa latent afecta més de dos mil milions de persones a tot el món, un terç de la humanitat. Cada any s’infecten cent milions de persones i es moren dos milions i mig per la malaltia. Cada segon mor una persona de tuberculosi.

Malgrat que la infecció està més estesa en països en vies de desenvolupament, hi ha barris de grans ciutats europees on el nombre d’infectats és molt elevat. Al Raval, per exemple, existeix una incidència de 150 casos per cada cent mil habitants, una xifra similar a la de ciutats com Bombay. La sida i la immigració han fet augmentar considerablement el nombre de persones infectades als països occidentals. Vist amb els ulls del “dark side”, la Ruti sembla un negoci molt rendible.

La història de la Ruti és un exemple de com “els científics poden anar de bracet del món empresarial per generar projectes en què el coneixement tingui un efecte pràctic en la societat”, explica Cardona. I, per acabar, adverteix als investigadors: “està bé tenir bones idees, demostrar mecanismes d’acció, fer publicacions importants, però encara està millor poder traslladar els resultats a una empresa que els pugui revertir als pacients i crear riquesa.” Això recorda la missió de l’IDIBELL, oi?

Scroll to Top