C. elegans és un nematode que fa un mil·límetre de longitud, aproximadament. S’ha utilitzat per estudiar la genètica del desenvolupament i el sistema nerviós, i en els darrers anys està fent aportacions en l’estudi de l’envelliment, la mort cel·lular i l’estructura del genoma. L’any 1998 es va publicar la seqüència completa del seu genoma, format per uns vint mil gens, un nombre similar al dels humans.
La Plataforma de C. elegans de l’IDIBELL neix amb la finalitat de facilitar l’experimentació en aquest nematode tant a investigadors no especialistes en el model, com a aquells que ja el coneixen però no disposen de la infraestructura o dels coneixements necessaris per dur a terme algunes tècniques com per exemple la generació de transgènics. El servei està situat a la tercera planta de l’Hospital Duran i Reynals, i està dirigit per Julián Cerón i Alberto Villanueva. La coordinadora de la plataforma és Montserrat Porta.
Actualment, l’organisme té un gran impacte en la recerca biomèdica. De fet, en els darrers anys dos premis Nobel de Medicina i Fisiologia han estat atorgats a investigadors que han realitzat la seva recerca amb aquest nematode. El curt cicle de vida així com la conservació de gens i vies de senyalització implicades en malalties humanes fan d’aquest cuc un model molt atractiu per a validacions in vivo.
C. elegans presenta diverses característiques que el fan especialment adient per a la recerca: és transparent, cosa que facilita la seva observació al microscopi; és hermafrodita, cosa que afavoreix estudis genètics; és un organisme simple amb un sistema nerviós i digestiu ben definit i un nombre reduït de cèl·lules; és fàcil de mantenir al laboratori; té una vida curta, de dues a tres setmanes, cosa que permet obtenir resultats en poc temps, i és relativament senzill interrompre la funció dels seus gens mitjançant interferència per ARN (RNAi)