El coneixement i la competència que una persona bilingüe té de les dues llengües, el context en el qual les parla o els canvis inconscients en el seu ús són els factors que fan que les persones que parlen indistintament castellà i català canviïn d’una llengua a l’altra. El grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderat per Antoni Rodríguez-Fornells ha dissenyat un qüestionari que permet entendre les diferències individuals entre persones bilingües a l’hora de fer el canvi de llengua (switching). L’estudi s’ha realitzat en una mostra de 566 estudiants universitaris bilingües castellà-català i s’ha publicat en el darrer número de la revista Frontiers in Psychology.
Aquest qüestionari ja s’està començant a fer servir en individus bilingües de Montreal, al Canadà, que parlen anglès i francès, a Finlàndia (bilingües finesos-suecs), a França i també a l’Índia. Antoni Rodriguez-Fornells adverteix però que “cal tenir en compte que el bilingüisme depèn de la situació sociolingüística de cada zona o regió on es dóna. Per exemple, la situació del català a Catalunya no és ara la mateixa que fa 60 anys; al País Basc no es donen tantes situacions de canvi entre llengües perquè l’euskera no es parla tant freqüentment com el català i, a Bèlgica, per qüestions de caire polític, tampoc conviuen de la mateixa manera el francès i el flamenc”.
Un cop feta aquesta puntualització, l’estudi determina diversos factors que fan canviar a l’individu de llengua. El primer és la competència que cada parlant té de cada una de les llengües. Quan el bilingüe parla català fa servir de vegades una paraula en castellà perquè no troba la paraula idònia en català, i a l’inrevés. El següent factor és el context en què es troben: la persona amb qui es parla o el tema que es tracta, que faran que es faci servir una llengua o altra. I, finalment, canvis inconscients d’una llengua a l’altra. Són canvis que no poden ser explicats ni per motius lingüístics ni sociolingüístics. “Aquests canvis no intencionals o inconscients”, suggereix Rodríguez-Fornells, “poden estar relacionats amb una manca de control cognitiu del cervell. De forma automàtica, canviem d’una llengua a altra, sense motiu aparent”.
El control cognitiu és una de les habilitats més importants i fa referència a la capacitat que tenim de monitoritzar els nostres comportaments, de preveure els errors, planificar les accions i inhibir-les si s’escau i d’estar pendents dels canvis i conflictes que apareixen al nostre entorn. Per tant, aquesta habilitat requereix d’un sistema que monitoritza constantment el nostre comportament i l’efecte que té en l’entorn. En alguns casos, els canvis de llengua passen desapercebuts i una possible hipòtesi és que estiguin relacionats amb aquests aspectes de control cognitiu. Un segon article sobre aquest tema es va publicar el mes de desembre passat, en la mateixa revista, fent servir també aquest qüestionari de canvi entre llengües, aquest cop però, en bilingües finesos-suecs (Soveri, Rodriguez-Fornells, Laine, 2011).
Bilingüisme i cognició
El grup que dirigeix Antoni Rodríguez-Fornells a l’IDIBELL intenta saber si el coneixement i l’ús d’una segona llengua, el bilingüisme, pot potenciar habilitats cognitives, com pot fer canviar el cervell i si pot ser positiu o no com a estratègia de neurorehabilitació, entre d’altres qüestions.
Rodríguez-Fornells explica que “per a alguns autors el canvi entre llengües que s’observa en alguns grups, per exemple entre germans de famílies bilingües, pot ser negatiu en el sentit que es perd riquesa lingüística, però, per altres, aquesta capacitat de canviar d’una llengua a una altra (switching) amb molta rapidesa pot ser fins i tot un aspecte positiu (alguns fins i tot en diuen creatiu), i es podria transferir a altres funcions cognitives i fer que el cervell sigui més flexible en el seu control cognitiu”.
Entre els que veuen aquest component positiu del bilingüisme, Rodriguez-Fornells destaca el grup de la investigadora Ellen Byalstock, “que ha publicat alguns articles que suggereixen que el fet de tenir una segona llengua pot ser una reserva cognitiva que ens fa tenir més recursos per afrontar processos d’envelliment o malaltia.” En tot cas, ha advertit l’investigador, “encara estem començant a estudiar els efectes del bilingüisme en el cervell humà i cal tenir en compte que segons les llengües, les societats i l’entorn polític el bilingüisme és d’una manera o una altra i és d’esperar que això tingui efectes diferencials en el desenvolupament del cervell en els infants”.
Referència dels articles
Rodríguez-Fornells A.*, Krämer U.M., Lorenzo-Seva U., Festman J. And Münte T.F. Self-assessment of individual differences in language switching. Frontiers in Psichology. 10 January 2012. Doi: 10.3389/fpsyg.2011.00388.
Soveri, A., Rodríguez-Fornells*, A., Laine, M. (2011). Is there a relationship between language switching and executive functions in bilingualism? introducing a within group analysis approach. Frontiers in Psichology .2:183. doi: 10.3389/fpsyg.2011.00183