Manel Esteller, director del Programa de Epigenética i Biologia del Càncer de l’DIBELL, Professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i Professor d’Investigació ICREA, ha estat escollit Acadèmic de la Real Acadèmia Nacional de Farmàcia (RANF) el passat 14 de Desembre.
La Real Acadèmia Nacional de Farmàcia, fundada el 1589, és una societat científica de caràcter públic, que té com a funcions fomentar la investigació i l’estudi de les Ciències Farmacèutiques i les seves afins; assessorar al Govern, Administracions públiques, Organismes públics, Agència Espanyola del Medicament, agències científiques i tecnològiques i a quantes institucions públiques o privades ho sol·licitin, en tot el que es refereixi a les Ciències Farmacèutiques i al Medicament, i quant es relacioni amb elles i amb la promoció de la Salut i elaborar informes o dictàmens sobre les matèries que li són pròpies. Per tant, la RANF es dedica fonamentalment al cultiu i difusió de la ciència farmacèutica i a tot el relacionat amb la Salut, sent aquesta última funció de gran interès social.
L’ingrés de Manel Esteller es produeix per les seves contribucions a l’estudi de la epigenética en la salut i en la malaltia. És autor de més de dos-cents articles científics, membre de nombroses societats científiques internacionals i d’editorials, i revisor de diverses publicacions. Actualment ostenta el càrrec de president de l’Epigenetics Society.
Nascut a Sant Boi de Llobregat l’any 1968, és un referent internacional en l’àmbit de l’epigenètica. Es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1992, on es va doctorar l’any 1996 amb un treball sobre la genètica molecular del carcinoma d’endometri. De l’any 1997 al 2001 va fer els estudis de postdoctorat a la Johns Hopkins University (Baltimore, Estats Units), on va estudiar la relació entre la metilació de l’ADN i el càncer. De fet, el seu treball ha estat decisiu per demostrar que tots els tumors humans tenen en comú una alteració química concreta: la hipermetilació dels gens supressors de tumors.
Les seves aportacions, de notable originalitat, contribueixen a revisar i complementar paradigmes científics que es creien ben establerts, en demostrar la importància de factors externs en la modificació directa de gens amb efectes per a la seva regulació. La seva obra científica, de gran extensió malgrat la seva joventut, demostra com les modificacions epigenètiques del material hereditari poden contribuir al desenvolupament dels processos d’envelliment i càncer. A més, ha suposat la base per a l’aprovació recent d’alguns fàrmacs antitumorals i obre el camí per conèixer l’epigenoma humà, un projecte internacional en què Esteller ocupa un paper rellevant.