Per respondre aquestes ambicioses preguntes, el treball d’Andrew Plested, se centra en una de les peces que intervenen en aquests processos: els receptors de glutamat. “Si entenem com funcionen, entendrem les connexions neuronals i com el cervell processa i emmagatzema informació”. Plested va explicar els seus avenços en el seminari IDIBELL del16 de setembre.

L’objectiu del laboratori de Neurociència Molecular i Biofísica de l’Institut Leibniz de Farmacologia Molecular de Berlin, liderat per l’investigador Andrew Plested, és conèixer a fons l’estructura, i els mecanismes dels receptors de glutamat per entendre com funciona la transmissió sinàptica al nostre cervell.

Els receptors del glutamat intervenen en el 60% de les sinapsis al nostre cervell. “En el futur, el seu estudi podria ser un primer pas en la recerca de noves teràpies de malalties cerebrals”, diu l’investigador, “per exemple, un augment important del glutamat al cervell, provoca la sobreactivació dels receptors i finalment, la mort de les cèl·lules i un vessament cerebral. Si coneixem millor aquest mecanisme podríem investigar nous tractaments”. Plested però, ha afegit que “el coneixement d’aquests molècules no serveix només per estudiar malalties sinó també per comprendre com funciona el nostre cervell”.

En aquest sentit el grup d’Andrew Plested estudia el procés de dessensibilització:

Es desconeix per què, en alguns casos, tot i que el glutamat està unit al seu receptor no es produeix la resposta sinàptica. L’investigador està convençut que “l’estudi d’aquest procés podria respondre preguntes sobre els processos de desenvolupament cerebral o d’aprenentatge. Hi ha senyal però no hi ha resposta. Quin sentit té? Durant anys s’ha cregut que no tenia importància però ara s’ha vist que és crític pel desenvolupament cerebral”.