La sutura amb fil de tefló aporta més confort als pacients odontològics en comparació amb el fil de seda, segons es desprèn d’un article científic que revisa l’ús d’aquests dos materials de sutura no reabsorbibles en implantologia bucal. El treball ha estat publicat a la revista Clinical Oral Implants Research i el signen experts del Grup de Recerca Patologia i Terapèutica Odontològica i Maxil·lofacial de l’IDIBELL i la Universitat de Barcelona, dirigits per Cosme Gay Escoda.
L’objectiu de la recerca era determinar les propietats de diferents tipus de fils de sutura (naturals i sintètics) mitjançant la valoració de la reacció tissular i l’acumulació de placa bacteriana induïda, en aquest cas, per la seda trenada i per un polifilament de polièster recobert de tefló. La investigació es basa en un estudi prospectiu experimental sobre una mostra de pacients edèntuls totals o parcials que han estat tractats o intervinguts quirúrgicament en el marc del màster de Cirurgia Bucal i Implantologia Bucofacial
a la Clínica Odontològica de la UB, ubicada al campus Ciències de la Salut de Bellvitge.
Durant l’estudi, els experts van analitzar les variables clíniques relacionades amb la manipulació intraoperatòria de la sutura, la resistència del fil al pas per la mucosa bucal, el lliscament o afluixament del nus al cap de set dies d’haver-lo col·locat, la presència de supuració en la ferida quirúrgica i la facilitat per retirar la sutura. Per valorar la capacitat d’adhesió de la placa bacteriana, es van identificar les espècies bacterianes aïllades en cada tipus de sutura un cop es van extreure, set dies després d’haver estat col·locades
durant la intervenció quirúrgica.
Segons els resultats, amb el material de polièster recobert de tefló, el grau de confort del pacient el dia de la retirada dels fils de sutura va ser superior, mentre que en el cas de la seda, la retirada dels punts de sutura era més dolorosa. En l’estudi bacteriològic, a més, la seda es va associar amb valors més elevats de recomptes totals de microorganismes aeròbics i anaeròbics, tot i que les diferències no eren estadísticament significatives. El treball investigador també subratlla que el polièster recobert de tefló presenta una excel·lent biocompatibilitat i facilitat de manipulació, i també manté una força mecànica òptima, propietats que fan del tefló una bona alternativa com a material de sutura en cirurgia implantològica.
Referència de l’article:
Pons-Vicente, Olivia; López-Jiménez, Lidia; Sánchez-Garcés, M. Àngels; Sala-Pérez, Sergi; Gay-Escoda, Cosme. «A comparative study between two different suture materials in oral implantology». Clinical Oral Implants Research, març de 2011, 22(3), pàg. 282-288.
Font: Universitat de Barcelona