L’estudi s’ha dut a terme en un model de ratolins que reprodueix la malaltia. Després de rebre el còctel d’antioxidants, molts d’aquests animals fins i tot han superat l’estat físic dels ratolins sans.

L’adrenoleucodistròfia lligada a X és una malaltia hereditària que destrueix la mielina (la substància blanca que recobreix els nervis) del sistema nerviós central o del perifèric i produeix alteracions hormonals. La malaltia és poc freqüent i afecta només individus de sexe masculí, tot i que les dones portadores també poden manifestar alguns símptomes. La seva incidència és d’un cas per cada 17.000 homes. És el tipus més freqüent de leucodistròfia i el principal desordre del peroxisoma (la part de la cèl·lula encarregada d’eliminar productes tòxics).

La malaltia es va fer famosa l’any 1992 amb la pel·lícula ‘L’oli de la vida’ (Lorenzo’s oil), protagonitzada per Nick Nolte i Susan Sarandon, reflectint una història real.

Els pacients afectats per adrenoleucodistròfia lligada a X tenen una mutació genètica que els impedeix degradar correctament els àcids grassos de cadena molt llarga a dins de les cèl·lules. Això provoca l’acumulació d’aquest tipus de greix al plasma i als teixits, especialment al cervell i a la glàndula suprarenal, cosa que causa danys irreversibles.

La malaltia es manifesta en dues formes: una variant cerebral infantil fulminant que provoca la mort en pocs anys i una variant adulta (coneguda amb el nom d’adrenomieloneuropatia) que progressa més lentament i s’assembla a la esclerosi múltiple. La forma infantil està caracteritzada per una desmielinització cerebral severa i neuroinflamació, mentre que la forma adulta presenta degeneració axonal sense neuroinflamació i afecta fonamentalment la medul·la espinal. En els dos casos l’origen de la malaltia és el mateix, i es desconeix per què es manifesta de forma diferent segons les persones.

L’adrenoleucodistròfia lligada a X està provocada per una mutació en un gen anomenat ABCD1, implicat en el transport d’àcids grassos de cadena molt llarga a dins dels peroxisomes de les cèl·lules. En condicions normals, el peroxisoma escurça els àcids grassos de cadena molt llarga i els prepara perquè la cèl·lula els pugui metabolitzar correctament. La mutació del gen ABCD1 impedeix aquest procés, de forma que els àcids grassos de cadena llarga s’acumulen en els teixits i la sang i provoquen danys en les cèl·lules nervioses.
L’únic tractament que existeix actualment és el trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia) d’un donant compatible, tot i que només funciona en un nombre limitat de pacients. Darrerament, assaigs pilots amb pacients de la forma cerebral severa suggereixen que la teràpia gènica pot ser una alternativa al transplantament de medul·la. La majoria d’afectats, especialment els qui pateixen la forma cerebral severa amb adrenomieloneuropatia, no tenen cura.

Noves teràpies

La investigació coordinada per Aurora Pujol, investigadora ICREA i cap del grup de malalties neurometabòliques de l’IDIBELL, obre l’esperança al desenvolupament de tractaments contra la malaltia. L’estudi estableix una relació directa entre l’estrès oxidatiu i la degeneració axonal, un dels principals factors en el desenvolupament de la malaltia. Els investigadors han provat amb èxit un còctel d’antioxidants (N-acetilcisteina, àcid lipòic i Vitamina E) que reverteix els símptomes de l’adrenoleucodistrofia en ratolins modificats genèticament.

El Ministeri de Sanitat finançarà un assaig clínic del còctel d’antioxidants en 20 pacients. Aurora Pujol, assegura que si el fàrmac funciona en humans s’obren les portes a avaluar altres estratègies terapèutiques amb antioxidants per altres axonopaties ens les quals l’estrés oxidatiu pugui tenir un rol important com, entre d’altres, les neuropaties mitocondrials, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), l’esclerosi múltiple, l’atàxia de Friedreich, algunes paraplegies espàstiques, la malaltia de Pelizaeus Merzbacher o fins i tot, la malaltia d’Alzheimer.

Per a Pujol es tracta d’un “clar exemple d’investigació traslacional. En la qual un mateix grup de recerca du a terme la recerca sobre les bases moleculars de la patologia, troba un fàrmac que testa in vitro, desprès el prova amb èxit en un model experimental animal, sol·licita la patent, i el mateix grup recluta els pacients i sol·licita fer-ne l’assaig clínic”.

L’estudi s’ha fet en col·laboració amb l’Institut de Neuropatologia de Bellvitge. L’assaig clínic es durà a terme amb la col·laboració del Dr. Carlos Casasnovas, del Departament de Neurologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

A més de l’IDIBELL, l’estudi acceptat per Annals of Neurology que ha avançat la seva publicació en la seva versió electrònica, ha comptat amb la participació de diversos centres de recerca: Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), Departament de Medicina Experimental Universitat de Lleida-IRB, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i l’Institut Català de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). L’estudi ha estat finançat per projectes europeus dintre del programa marc FP7, per associacions de pacients, i per l’Institut de Salut Carlos III.

Referència de l’article

Jone López-Erauskin*, Stéphane Fourcade*, Jorge Galino*, Montserrat Ruiz*, Agatha Schlüter*, Alba Naudi, Manuel Portero-Otin, Reinald Pamplona, Isidre Ferrer i Aurora Pujol*. Antioxidants Halt Axonal Degeneration in a Mouse model of X-Adrenoleukodystrophy. Annals of Neurology. 2011 Jan 11;10.1002/ana.22363Z