L’adrenoleucodistròfia lligada a X és una malaltia hereditària que destrueix la mielina (la substància blanca que recobreix els nervis) del sistema nerviós central o del perifèric i produeix alteracions hormonals. La malaltia és poc freqüent i afecta només individus de sexe masculí, tot i que les dones portadores també poden manifestar alguns símptomes. La seva incidència és d’un cas per cada 17.000 homes. És el tipus més freqüent de leucodistròfia i el principal desordre del peroxisoma (part de la cèl·lula encarregada d’eliminar productes tòxics).

La malaltia es va fer famosa l’any 1992 amb la pel·lícula ‘L’oli de la vida’ (Lorenzo’s oil), protagonitzada per Nick Nolte i Susan Sarandon.

Acumulació d’àcids grassos

Els pacients afectats per adrenoleucodistròfia lligada a X tenen una mutació genètica que els impedeix degradar correctament el greix a dins de les cèl·lules. Això provoca l’acumulació d’àcids grassos de cadena llarga a la sang i als teixits, especialment al cervell i a la glàndula suprarenal, cosa que causa danys importants.

La malaltia es manifesta en dues formes: una variant cerebral infantil fulminant que provoca la mort en pocs anys i una variant adulta (coneguda amb el nom d’adrenomieloneuropatia) que progressa més lentament. La forma infantil està caracteritzada per una desmielinització cerebral severa i neuroinflamació, mentre que la forma adulta presenta degeneració axonal (dels axons, la part de les neurones encarregada de transmetre senyals) sense neuroinflamació i afecta fonamentalment la medul·la espinal. En els dos casos l’origen de la malaltia és el mateix, i es desconeix per què es manifesta de forma diferent segons les persones.

L’adrenoleucodistròfia lligada a X està provocada per una mutació en un gen anomenat ABCD1, implicat en el transport d’àcids grassos de cadena llarga a dins dels peroxisomes de les cèl·lules. En condicions normals, el peroxisoma escurça els àcids grassos de cadena llarga i els prepara perquè la cèl·lula els pugui metabolitzar correctament. La mutació del gen ABCD1 impedeix aquest procés, de forma que els àcids grassos de cadena llarga s’acumulen en els teixits i la sang i provoquen danys en les cèl·lules nervioses.

L’únic tractament que existeix actualment és el trasplantament de progenitors hematopoètics (medul·la òssia) d’un donant compatible, tot i que només funciona en un nombre limitat de pacients. La majoria d’afectats, especialment els qui pateixen la forma cerebral severa amb adrenomieloneuropatia, no tenen cura.

Esperança

La investigació realitzada pels investigadors de l’IDIBELL obre l’esperança al desenvolupament de tractaments contra la malaltia. L’estudi ha demostrat que l’àcid valproic activa el gen ABCD2 (funcionalment similar a ABCD1) i aconsegueix corregir l’oxidació i reduir els nivells d’àcids grassos de cadena llarga.

Els investigadors han provat l’efectivitat del fàrmac en un assaig clínic realitzat amb cinc pacients.

La coordinadora de l’estudi, Aurora Pujol, cap del grup de Malalties Neurometabòliques de l’IDIBELL, i investigadora ICREA i CIBERER, destaca que “l’àcid valproic és un tractament prometedor contra l’adrenoleucodistròfia lligada a X, tot i que encara seran necessaris més estudis abans de la seva aplicació clínica habitual”.

A més de l’IDIBELL, l’estudi publicat a Human Molecular Genetics ha comptat amb la participació de diversos centres de recerca europeus (Center for Molecular Medicine de Colònia, Alemanya; Institute of Neuropathology d’Erlangen, Alemanya; Institut de Recerca Biomèdica de Lleida; Universitat de Ghent, Bèlgica; INSERM de París, i Emma’s Children’s Hospital d’Amsterdam).